<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>https://www.joanvilaseca.cat/</link>
	<title>Joan Vilaseca</title>
	<image><title>Joan Vilaseca</title><link>https://www.joanvilaseca.cat/</link><url>https://www.joanvilaseca.cat/img/logo.png</url></image>
	<description>Joan Vilaseca - Escrits</description>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[El passatge de la Font del Rajolí i la font del Rajolí]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/716/el-passatge-de-la-font-del-rajoli-i-la-font-del-rajoli</link>
		<pubDate>Wed, 06 May 2026 10:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/716/el-passatge-de-la-font-del-rajoli-i-la-font-del-rajoli</guid>
		<description><![CDATA[El passatge de la Font del Rajolí, amb confluència amb els carrers de ca la Còrdia i de Sant Pere Romaní i la font del Rajolí es troben&nbsp; al barri de la Riera Bonet, el nucli inicial del qual es va començar a construir a principis&nbsp; dels anys cinquanta del segle passat amb cases&nbsp; d’una sola planta o de planta baixa i primer pis, moltes autoconstruïdes i en paral·lel al tram final del torrent, amb el perill que l’aigua se les emportés quan plovia molt. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/716/el-passatge-de-la-font-del-rajoli-i-la-font-del-rajoli">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Corín Tellado]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/715/corin-tellado</link>
		<pubDate>Wed, 06 May 2026 09:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/715/corin-tellado</guid>
		<description><![CDATA[María del Socorro Tellado López va néixer l’any 1927 a Viavélez, Astúries i va morir&nbsp; a Gijón, Astúries&nbsp; el dia 11 d’abril de l’any 2009. Potser us estranyarà que en aquest apartat de biografies, us expliqui una mica la vida i obra d’aquesta autora asturiana que, en aquells anys, obrí una porta a una literatura fàcil i, com deien “els entesos”, era una literatura barata, però que en el temps del franquisme, donava llum a una nova literatura: “la novel·la rosa”, preludi de les telenovel·les actuals, encara que dir el seu nom, faci somriure encara a molta gent, sense valorar el bé, això sí endolcit, d’aquelles històries d’aquell temps plenes de foscors, de mentida i de falsa moralitat. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/715/corin-tellado">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[La Guàrdia Suïssa i la Gendarmeria Vaticana]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/714/la-guardia-suissa-i-la-gendarmeria-vaticana</link>
		<pubDate>Wed, 06 May 2026 08:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/714/la-guardia-suissa-i-la-gendarmeria-vaticana</guid>
		<description><![CDATA[Avui, dimecres, es compleixen 499 anys de l’actuació més heroica de la Guàrdia Suïssa, quan es va enfrontar a soldats espanyols i alemanys que participaven en el saqueig de Roma per part de les tropes de l’emperador Carles V. Davant de la basílica de Sant Pere i mentre retrocedien fins a les escales de l’altar major, van formar un cercle al voltant del papa Climent VII i l’aconseguiren salvar. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/714/la-guardia-suissa-i-la-gendarmeria-vaticana">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[El miraven com a un guillat]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/713/el-miraven-com-a-un-guillat</link>
		<pubDate>Wed, 06 May 2026 07:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/713/el-miraven-com-a-un-guillat</guid>
		<description><![CDATA[Entre els mails que va rebre dimecres passat n’hi havia un del seu banc. Desconeix per què el va llegir abans d’eliminar-lo. Són segons que hagués pogut dedicar a una altra cosa. Però al final no se’n va penedir. Tenia notes de serietat i humor. “Volem que puguis disposar d’efectiu quan el necessitis”, deia el missatge, i per això li oferien “un nou servei amb el qual podràs sol·licitar diners des de l’app i recollir-los a qualsevol oficina de Correus o rebre’ls al teu domicili”. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/713/el-miraven-com-a-un-guillat">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Per què s’avorreixen?]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/708/per-que-savorreixen</link>
		<pubDate>Wed, 29 Apr 2026 11:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/708/per-que-savorreixen</guid>
		<description><![CDATA[Mama, tu no t’avorreixes mai?. Aquesta és la pregunta que un nen li feia a la seva mare a la sala d’espera del metge. Hi havia&nbsp; força gent i feia una bona estona que s’esperaven. La mare li demanava calma en veu baixa, tot acariciant-lo. Però en no respondre-li, li donà a entendre que no. “Doncs jo m’estic avorrint, tanta estona sense fer res”.

Durant l’estona que portaven d’espera no havien parlat gaire, de tant en tant ens miraven i la seva mare sempre li somreia, a més no la sentia queixar-se, a la sala hi havia altres persones amb cares llargues i que es queixaven en veu alta adreçant-se als altres. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/708/per-que-savorreixen">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Jean-Georges Noverre - Dia internacional de la dansa]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/707/jean-georges-noverre-dia-internacional-de-la-dansa</link>
		<pubDate>Wed, 29 Apr 2026 10:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/707/jean-georges-noverre-dia-internacional-de-la-dansa</guid>
		<description><![CDATA[La dansa&nbsp; és una de les arts més oblidades del nostre temps. Tot i que ballar forma part de totes les cultures, aquesta expressió artística sempre queda en segon pla, superada per altres de més populars com el cinema, el teatre, la música i, fins i tot, l’òpera. Rares vegades apareixen notícies sobre aquesta&nbsp; disciplina, i segurament avui, 29 d’abril, és un dels pocs dies que se’n parla perquè se celebra el Dia Internacional de la Dansa. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/707/jean-georges-noverre-dia-internacional-de-la-dansa">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Santa Caterina de Siena i Sant Ramon de Fitero]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/706/santa-caterina-de-siena-i-sant-ramon-de-fitero</link>
		<pubDate>Wed, 29 Apr 2026 08:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/706/santa-caterina-de-siena-i-sant-ramon-de-fitero</guid>
		<description><![CDATA[Santa Caterina de Siena

Caterina, nascuda el 25 de març del 1347 a Siena, Itàlia, des de ben petita perseguia un ideal de justícia i de pau&nbsp; per a la Itàlia convulsa del segle XIV i sobretot per a l’Església llatina, dividida arran del Cisma d’Occident. Va arribar a tractar amb papes i monarques.&nbsp; Va aconseguir que el Papa deixés la seu d’Avinyó i tornés a Roma, però en general les seves&nbsp; peticions de reconciliació, malauradament, no van ser gaire escoltades pels homes poderosos. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/706/santa-caterina-de-siena-i-sant-ramon-de-fitero">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[La ruda]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/705/la-ruda</link>
		<pubDate>Wed, 29 Apr 2026 07:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/705/la-ruda</guid>
		<description><![CDATA[La ruda és una de les herbes aromàtiques remeieres més comuna dels boscos i erms&nbsp; de la geografia mediterrània. Els antics frares la descriviren com una planta “estimulant i molt decidida”. La ruda gaudeix de nombroses propietats terapèutiques, però cal tenir present que és una planta remeiera que presenta contraindicacions força perjudicials a l’organisme, car és de difícil aplicació. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/705/la-ruda">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Origen i obra restauradora de Josep M. Jujol i Gibert a l’església parroquial de Santa Maria Magdalena de Bonastre (1940-1947)]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/704/origen-i-obra-restauradora-de-josep-m-jujol-i-gibert-a-lesglesia-parroquial-de-santa-maria</link>
		<pubDate>Fri, 24 Apr 2026 09:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/704/origen-i-obra-restauradora-de-josep-m-jujol-i-gibert-a-lesglesia-parroquial-de-santa-maria</guid>
		<description><![CDATA[JOSEP MARIA JUJOL I GIBERT
(1879-1949)

Josep Maria Jujol i Gibert nasqué a les cinc de la tarda del dia 16 de setembre de 1878 en el pis primer de la casa núm. 6 de la Plaça de Prim de Tarragona, tal com consta en el foli 110, tom 27, Secció de Naixements, núm. 554 del Registre Civil de Tarragona. El jutge municipal que formalitzà la inscripció va ser Emili Morera i Llauradó (1846-1918), historiador tarragoní. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/704/origen-i-obra-restauradora-de-josep-m-jujol-i-gibert-a-lesglesia-parroquial-de-santa-maria">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Josep Sanabre Sanromà (1892-1976)]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/703/josep-sanabre-sanroma-1892-1976</link>
		<pubDate>Fri, 24 Apr 2026 08:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/703/josep-sanabre-sanroma-1892-1976</guid>
		<description><![CDATA[Mossèn Josep Sanabre va néixer a Bonastre (Baix Penedès), el dia 10 de novembre de 1892. Estudià la carrera eclesiàstica al Seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot l’octubre del 1915, celebrant la seva primera missa a la parròquia de Santa Magdalena de Bonastre.

Acabats els estudis eclesiàstics, i superats els problemes que li ocasionà la primera dictadura per les seves simpaties envers els catalanisme, s’especialitzà en l’Institut de Paleografia de Roma, a la vegada que s’integrà dins el moviment renovador de l’Església de Catalunya. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/703/josep-sanabre-sanroma-1892-1976">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Sant Jordi, icona de la lluita entre el bé i el mal]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/712/sant-jordi-icona-de-la-lluita-entre-el-be-i-el-mal</link>
		<pubDate>Wed, 22 Apr 2026 10:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/712/sant-jordi-icona-de-la-lluita-entre-el-be-i-el-mal</guid>
		<description><![CDATA[El nostre patró, sant Jordi, desperta tanta devoció a l’Occident com a Orient. Ja durant el segle IV, el seu culte s’havia estès des de Palestina a la resta de l’Imperi romà d’Orient, mentre que durant el segle V la seva popularitat va començar a arribar a Occident, i amb el pas del temps, va anar conquerint bona part d’Europa. Sant Jordi va despertar una devoció sense parangó i continua despertant-la tant a Orient com a Occident no només pel fet de ser el màrtir per excel·lència, sinó també perquè la seva imatge de cavaller lluitant amb el drac ha esdevingut icona de la lluita entre el bé i el mal. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/712/sant-jordi-icona-de-la-lluita-entre-el-be-i-el-mal">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Sant Jordi, Dia del llibre i la rosa]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/711/sant-jordi-dia-del-llibre-i-la-rosa</link>
		<pubDate>Wed, 22 Apr 2026 09:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/711/sant-jordi-dia-del-llibre-i-la-rosa</guid>
		<description><![CDATA[Segons consta en el Dietari de la Generalitat corresponent al 23 d’abril de 1456, les Corts Catalanes reunides a Barcelona, van declarar festiu el dia de sant Jordi a tot el territori de Catalunya, així va passar a ser oficialment patró del Principal de Catalunya.

D’altra banda la celebració de la Festa del llibre es va començar l’any 1926, a instància del llibreter i editor valencià Vicente Clavel; tanmateix el món literari commemora que un 23 d’abril s’escau la data del traspàs d’escriptors de reconeixement tan universal com Shakespeare i Cervantes i, en l’àmbit de les lletres catalanes, el de Josep Pla. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/711/sant-jordi-dia-del-llibre-i-la-rosa">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Els patrons de Catalunya]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/709/els-patrons-de-catalunya</link>
		<pubDate>Wed, 22 Apr 2026 08:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/709/els-patrons-de-catalunya</guid>
		<description><![CDATA[El dia 23 d’abril s’escau la festa de sant Jordi, patró secundari de Catalunya. I el proper 27 d’abril se celebra la festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya.

El nom de Jordi ve del grec georgós, que vol dir “treballador de la terra”, però això no vol dir&nbsp; que sant Jordi ho fos. Diu la tradició que era un soldat romà de l’Orient que es va convertir al cristianisme i que va morir màrtir en les persecucions del segle III. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/709/els-patrons-de-catalunya">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[La Moreneta de Ciutat Vella de Barcelona]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/710/la-moreneta-de-ciutat-vella-de-barcelona</link>
		<pubDate>Wed, 22 Apr 2026 07:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/710/la-moreneta-de-ciutat-vella-de-barcelona</guid>
		<description><![CDATA[Avui dia resulta difícil imaginar-se la imatge de la Mare de Déu de Montserrat en un altre escenari que no sigui la muntanya sagrada, a la Catalunya central. Però el fet és que&nbsp; l’any 1823 la popular Moreneta es trobava ni més ni menys que a Barcelona.

De fet, segons una llegenda recollida pel folklorista Joan Amades, el culte a la Verge de Montserrat no es va&nbsp; iniciar a la muntanya, sinó a la capital catalana. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/710/la-moreneta-de-ciutat-vella-de-barcelona">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Els rentadors del Rec Vell i del Canal de la Infanta]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/702/els-rentadors-del-rec-vell-i-del-canal-de-la-infanta</link>
		<pubDate>Wed, 15 Apr 2026 10:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/702/els-rentadors-del-rec-vell-i-del-canal-de-la-infanta</guid>
		<description><![CDATA[De sempre, la nostra vila ha comptat amb uns bons recursos d’aigua potable, però per circumstàncies vingudes de les restriccions de la llum, durant un grapat de temps, com escrigué Eloi Bergadà, als molinencs els privaren de poder disposar tant d’aigua com de llum, coses tan necessàries per al confort de la llar.

L’aigua i la llum, de sempre han estat considerats elements de primera necessitat i imprescindibles per a les cases, perquè haver de viure sense llum a ple hivern era un veritable calvari i sense aigua, una font de malalties per manca de neteja. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/702/els-rentadors-del-rec-vell-i-del-canal-de-la-infanta">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Les bugaderes als safareigs]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/701/les-bugaderes-als-safareigs</link>
		<pubDate>Wed, 15 Apr 2026 09:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/701/les-bugaderes-als-safareigs</guid>
		<description><![CDATA[Avui dia, encara tenim un llenguatge ric que prové del folklore popular i que mantenim viu. Fer safareig &nbsp;és un concepte ben vigent, bonic, i que heretem d’allò que moltes dones van fer durant segles. Rentar la roba, és a dir, treballar, encara que&nbsp; la majoria dels casos sense rebre un sou a canvi, i, de passada, per amansir la monotonia, fer tertúlia, conversar, fer xerrameca sobre temes polèmics, d’interès, morbosos, i sovint relacionats amb els amors i les xafarderies que corrien d’una orella a una altra. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/701/les-bugaderes-als-safareigs">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Claudia Cardinale]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/700/claudia-cardinale</link>
		<pubDate>Wed, 15 Apr 2026 08:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/700/claudia-cardinale</guid>
		<description><![CDATA[Claude Joséphine Rose Cardin va néixer el 15 d’abril de 1938 a Tunis (Tunísia), i va morir el passat 24 de setembre de 2025 a l’edat de 87 anys&nbsp; a Nemours, a prop de París

L’any 1963, quan David Niven, el seu companys de repartiment a La pantera rosa, va dir que Claudia Cardinale era “la invenció italiana més afortunada després dels espaguetis” , probablement desconeixia&nbsp; que la Cardinale, més que italiana era francesa. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/700/claudia-cardinale">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Anar endavant o caminar enrere]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/699/anar-endavant-o-caminar-enrere</link>
		<pubDate>Wed, 15 Apr 2026 07:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/699/anar-endavant-o-caminar-enrere</guid>
		<description><![CDATA[Va sortir al carrer per acompanyar la seva filla en la seva tornada a l’escola i a l’obrir el portal es van trobar un home que caminava marxa enrere, tranquil·lament. De tant en tant girava el cap per assegurar-se de no xocar amb altra persona, fanal o banc. No li va semblar que es desplacés així només per cridar l’atenció, o guanyar una juguesca, o fer el simple a seques. La naturalitat amb que hi caminava el féu dubtar, tot i que no sabés de què, potser que conegués una altra manera de traslladar-se d’un punt a un altre. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/699/anar-endavant-o-caminar-enrere">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Dia Internacional del Poble Gitano]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/698/dia-internacional-del-poble-gitano</link>
		<pubDate>Wed, 08 Apr 2026 10:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/698/dia-internacional-del-poble-gitano</guid>
		<description><![CDATA[El Dia Internacional del Poble Gitano vol recordar el Primer Congrés Mundial romanès/gitano, celebrat a Londres el 8 d’abril de 1971 en el que s’instituí la bandera i l’himne gitano.

El poble gitano, des de temps inmemorials, ha estat un dels pobles més estitmatitzats i perseguits. Des de fa més de 500 anys pateixen un racisme tan estructural que moltes vegades ni ens adonem que existeix. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/698/dia-internacional-del-poble-gitano">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Robert Louis Stevenson]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/697/robert-louis-stevenson</link>
		<pubDate>Wed, 08 Apr 2026 09:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/697/robert-louis-stevenson</guid>
		<description><![CDATA[L’illa del tresor (Treasure Island) és la novel·la que va fixar en la memòria col·lectiva la imatge que tenim actualment dels pirates. La seva creació es remunta a l’estiu de 1881, quan Robert Louis Stevenson (1850-18949 s’estava tancat a casa i a l’altra banda de les finestres no parava de ploure. L’escriptor havia dibuixat, per entretenir el seu fillastre, el mapa d’una illa imaginària. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/697/robert-louis-stevenson">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Carrers dedicats a dones]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/695/carrers-dedicats-a-dones</link>
		<pubDate>Wed, 08 Apr 2026 08:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/695/carrers-dedicats-a-dones</guid>
		<description><![CDATA[Els noms de carrers, places i equipaments públics són el resultat d’una decisió institucional, però tenen un fort component simbòlic. El nomenclàtor urbà reflecteix quins personatges, fets o referents són dignes de reconeixement i de projecció d’una població. Però, quants indrets urbans de Molins de Rei estan dedicats a figures femenines?

En molts municipis, la presència de noms femenins als carrers, places i equipaments públics és minoritària. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/695/carrers-dedicats-a-dones">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Arrels i ales, fills de la vida]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/696/arrels-i-ales-fills-de-la-vida</link>
		<pubDate>Wed, 08 Apr 2026 07:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/696/arrels-i-ales-fills-de-la-vida</guid>
		<description><![CDATA[A punt de fer 28 i 24 anys, els seus fills Ramon i Lídia ja són grans. Mentre eren petits era difícil pensar que els fills no els pertanyien, que tenien les seves pròpies metes i que havien de fer el seu camí. Els van portar al món, en aquell precís instant ja eren fills de la vida. Ara, l’experiència viscuda, millor o pitjor, els permet rebatre certs consells (certs mites, al seu entendre) que lluny de sentir la síndrome del niu buit, ja que per circumstàncies no van tenir més temps, ara, amb la mirada per sobre i des d’una altra perspectiva més tranquil·la, poden reflexionar sobre el que sempre els havien dit que era malcriar els fills. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/696/arrels-i-ales-fills-de-la-vida">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Exposició de vanos]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/694/exposicio-de-vanos</link>
		<pubDate>Wed, 25 Mar 2026 10:00:00 +0100</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/694/exposicio-de-vanos</guid>
		<description><![CDATA[EL Museu Municipal conté unes vitrines emmarcades en forma de mitja circumferència amb una exposició de vanos de diferent èpoques. No és una gran col·lecció però ens recorden aquest objecte que en altres èpoques tingueren molts usos socials sobretot i, avui dia, són uns aparells manuals molt importants en aquestes calorades.

Crec que és un dels objectes interessants del Museu que em serveix per reivindicar un dels invents més antics de la humanitat per combatre el calor. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/694/exposicio-de-vanos">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[“Porompompero” sense democràcia - II]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/693/porompompero-sense-democracia-ii</link>
		<pubDate>Wed, 25 Mar 2026 09:00:00 +0100</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/693/porompompero-sense-democracia-ii</guid>
		<description><![CDATA[L’any 1963, Vázquez Montalbán i Eduardo Mendoza són autors encara inèdits. Mercè Rodoreda, a l’exili, acaba de publicar La plaça del Diamant, mentre Salvador Espriu, amb 50 anys acabats de fer, ha tret Llibre de Sinera i es converteix en un símbol de les reivindicacions nacionals catalanes.

El creixement econòmic no va acompanyat de més drets individuals. Hi ha prosperitat sense democràcia. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/693/porompompero-sense-democracia-ii">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Feminisme a cop de pedal]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/692/feminisme-a-cop-de-pedal</link>
		<pubDate>Wed, 25 Mar 2026 08:00:00 +0100</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/692/feminisme-a-cop-de-pedal</guid>
		<description><![CDATA[La bicicleta cada vegada ha anat guanyant més presència a les zones urbanes i això provoca tensions amb els altres actors que formen part de l’habitual paisatges del es ciutats, com també els patins (en parlarem un altre dia). Els conductors es queixen perquè els fan nosa a l’hora de circular i els vianants les veuen com un perill. En realitat la culpa no és del vehicle sinó de qui condueix i de la manera de fer-ho. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/692/feminisme-a-cop-de-pedal">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Assaborir gota a gota]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/691/assaborir-gota-a-gota</link>
		<pubDate>Wed, 25 Mar 2026 07:00:00 +0100</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/691/assaborir-gota-a-gota</guid>
		<description><![CDATA[S’acostava el final del dia i la llum era cada vegada més escassa. Es podia veure el capvespre encès. La nit s’anava fent blau profund.

A la cruïlla dels camins de la nit, la veu li ressonava. Havia escollit en l’espera de l’alba un dur silenci.

Quins carrers! Ombres furtives, en aquella hora nocturna, caminaven pels carrers, amb una mena de túniques blanques, senzilles, algunes tapaven el cap i tot i d’altres, amb estranyes vestidures. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/691/assaborir-gota-a-gota">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[“Porompompero” sense democràcia - I]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/690/porompompero-sense-democracia</link>
		<pubDate>Wed, 18 Mar 2026 10:00:00 +0100</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/690/porompompero-sense-democracia</guid>
		<description><![CDATA[La vida a Catalunya es dinamitza el 1963. La immigració i la natalitat disparen el consum, i els turistes arriben en massa. Però el franquisme és de ferro.

El 1963 és l’any en què Barcelona prohibeix la circulació de vehicles de tracció animal pel centre de la ciutat. Aquell anys s’inaugura la plaça de Lesseps i el Museu Picasso. La postguerra comença a quedar enrere. El Pla d’estabilització del 1959 va posar fi a l’autarquia i Catalunya reprèn la segona revolució industrial que l guerra civil havia truncat. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/690/porompompero-sense-democracia">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[No tiris el menjar, és pecat!]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/689/no-tiris-el-menjar-es-pecat</link>
		<pubDate>Wed, 18 Mar 2026 09:00:00 +0100</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/689/no-tiris-el-menjar-es-pecat</guid>
		<description><![CDATA[Som molts&nbsp; els que conservem el record, llunyà o tant, de veure els nostres pares -sobretot&nbsp; a la mare en aquell llavors- anar al mercat, a la botiga, a&nbsp; comprar amb el cistell o cabàs. Eren temps en els que la compra es realitzava&nbsp; al dia, al detall, i era sobretot producte de proximitat i de temporada. Evidentment, l’olor i el sabor de la fruita i de la verdura eren diferents d’ara, perquè es comprava i es consumia diferent. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/689/no-tiris-el-menjar-es-pecat">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Vestigis ibers al nostre municipi]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/684/vestigis-ibers-al-nostre-municipi</link>
		<pubDate>Wed, 18 Mar 2026 08:00:00 +0100</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/684/vestigis-ibers-al-nostre-municipi</guid>
		<description><![CDATA[Si viatgéssim a cavall del temps, i féssim un salt del Neolític a la cultura ibera i ens centréssim en el poble laietà que s’assentà a les nostres terres i que habità una extensa zona que discorria des de la Tordera al Llobregat, incloent el Vallès per l’interior. A l’altra banda del riu dominava un altre poble iber, els cossetans.

Possiblement ja en el segle V aC. tingueren contacte amb els cartaginesos en un suposat assentament a Santa Creu, però les restes trobades ens condueixen a la Plaça de les Bruixes I, aproximadament del segle III aC que fou destruït en els enfrontament amb els romans. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/684/vestigis-ibers-al-nostre-municipi">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Preferiria que li arrenquessin un queixal]]></title>
		<link>https://www.joanvilaseca.cat/article/688/preferiria-que-li-arrenquessin-un-queixal</link>
		<pubDate>Wed, 18 Mar 2026 07:00:00 +0100</pubDate>
		<guid>https://www.joanvilaseca.cat/article/688/preferiria-que-li-arrenquessin-un-queixal</guid>
		<description><![CDATA[Dimecres passat va ser un dia com qualsevol altre, més o menys. Va transcórrer sota una normalitat tan minuciosa que es confonia perfectament amb el dimarts, la classe de dia que, a última hora, s’acut al dentista. És el que va fer amb la seva filla, a qui va acompanyar a una revisió. Una revisió és un excés de normalitat, després de la qual es confirma que les coses al final són un calc del principi. <a href="https://www.joanvilaseca.cat/article/688/preferiria-que-li-arrenquessin-un-queixal">Continua llegint</a>]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
