El Dia Internacional del Poble Gitano vol recordar el Primer Congrés Mundial romanès/gitano, celebrat a Londres el 8 d’abril de 1971 en el que s’instituí la bandera i l’himne gitano.

El poble gitano, des de temps inmemorials, ha estat un dels pobles més estitmatitzats i perseguits. Des de fa més de 500 anys pateixen un racisme tan estructural que moltes vegades ni ens adonem que existeix.

Les primeres persones d’origen gitano arribades a la Península van creuar els Pirineus a mitjans del segle XV, procedents de l’Índia, després de recorrer l’Àsia Menor i Europa on, segons alguns historiadors, haurien lluitat com a mercenaris pels diferents exèrcits.

Als territoris peninsulars els problemes van començar ben aviat. Els Reis Catòlics ja van fer lleis per controlar-los i assimilar-los. L’objectiu era que deixessin d’utilitzar la seva llengua, abandonessin la seva manera de vestir tradicional i establissin residència fixa.

Durante el segle XVI, com que faltaven remers per als vaixells de guerra, es va instaurar la pena de galeres contra els gitanos. Tant feia que tinguessin família i ofici. Eren detinguts i tractats com a esclaus o delinqüents. Xusma era el nom que rebien, i a remar.

Enviar-los a galeres significava condemnar les famílies a la misèria perquè amb la detenció de l’home moltes llars perdien la principal font d’ingressos. En conseqüència, encara incrementava més el nivel d’estigmatització dels gitanos, que eren vistos com pidolaires i delinqüents, quan en realitat el mateix poder que els perseguia era qui els havia abocat a aquella situació.

El 1610 es va arribar a plantejar la possibilitat d’expulsar-los com s’havia fet amb els jueus i els moriscos, però arran d’una pesta, necessitaven mans.

El 1745, ja amb els Borbons al tron, els volgueren enviar a Amèrica. No ho arribaren a fer, però l’any 1749 es va optar per l’anomenada Gran Batuda, on el marquès d’Ensanada va preparar un minuciós dispositiu i amb el padró com a referència, l’exèrcit va anar casa per casa i va detenir en total 9.000 persones, moltes de matrimonis mixtos formats per gitanos i no gitanos. Era un minuciós projecte d’extermini. La logística posterior va ser un desastre. No se sabia què fer amb aquella gent. Van ser abandonats a les presons, i van causar des de motins fins a epidèmies. Finalment els homes van ser destinats a construir els nous vaixells de flota borbònica.

La pitjor part se les van endur les dones, que no se sabia quin destí donar-los. En molts casos anaven acompanyades de les seves criatures i l’historiador Manuel Martínez destaca la capacitat de resistència i organització per plantar cara a les autoritats. Algunes foren alliberades progressivament, altres van quedar enquistades en ciutats com Plasència, Toledo i Màlaga. Altres van ser embarcades a Tortosa i d’allí a Saragossa, a la Casa de la Misericòrdia que, des del 1983, és la seu del Govern autonòmic d’Aragó. L’any 2019 es va col·locar una placa commemorativa per recordar el lloc dels fets aquell intent d’extermini totalment oblidat per la història oficial.

L’episodi es va alargar fins al 1765, quan Carles III va concedir el perdó a tothom que va ser detingut el 1749. El mal ja estava fet. Esl que no havien mort havien perdut els seus béns i no els van poder recuperar.

Fins aquí el que també és història d’Espanya. A quantes escoles s’explica aquest episodi? A quantes es parla de la història dels gitanos? Preguntes ideals pel Dia Internacional del Poble Gitano.

La bandera del Poble Gitano és verda i blava, simbolitzant el cel i el camp, amb una roda vermella en el centre que simbolitza el camí des de l’Índia a la llibertat. Escoltem l’himne internacional gitano “Gelem, gelem” que recorda els gitanos i gitanes víctimes del nazisme.