Segons consta en el Dietari de la Generalitat corresponent al 23 d’abril de 1456, les Corts Catalanes reunides a Barcelona, van declarar festiu el dia de sant Jordi a tot el territori de Catalunya, així va passar a ser oficialment patró del Principal de Catalunya.

D’altra banda la celebració de la Festa del llibre es va començar l’any 1926, a instància del llibreter i editor valencià Vicente Clavel; tanmateix el món literari commemora que un 23 d’abril s’escau la data del traspàs d’escriptors de reconeixement tan universal com Shakespeare i Cervantes i, en l’àmbit de les lletres catalanes, el de Josep Pla.

Cal destacar que la UNESCO, organisme internacional que té per objecte la tasca de la difusió de la cultura a tot el món, va declarar a l’any 1926, el dia 23 d’abril Dia Mundial del Llibre.

Si fem un breu apunt biogràfic de la figura de Sant Jordi, hem d’esmentar que el santoral romà contempla la existència de Sant Jordi Màrtir, nascut a Mitilene, regió de la Capadòcia (actual Turquia). Fill de pares cristians, va formar part de la milícia romana i es va enfrontar a l’emperador Dioclecià el qual el va fer turmentar i posteriorment decapitar el 23 d’abril de l’any 303. Però Sant Jordi és un personatge del poble, qui crea llegendes que es confonen amb la realitat i són molt arrelades a les tradicions. A Catalunya des dels seus orígens com a nació ja es té constància de la presència de Sant Jordi. L’any 1032 l’abat Oliba consagrava a Sant Jordi un altar del seu monestir de santa Maria de Ripoll.

S’han escrit multitud de llegendes de Sant Jordi que s’han anat modificant l canviant d’ubicació amb el córrer dels anys i que són vigents als nostres dies. Des de finals del segle passat a Catalunya Sant Jordi té gran rellevància com a figura emblemàtica del país, tanta que l’acció de moltes llegendes té lloc en terres catalanes.

Una de les primeres llegendes escrites va ser l’anomenada llegenda àuria i és la lluita de Sant Jordi contra el drac per alliberar la princesa que és a punt de ser devorada; va ser divulgada per Iacobus de Voragine, que era un dominic i arquebisbe de Gènova, a l’any 1264.

A Catalunya Sant Jordi també ha intervingut en batalles històriques: vingué en ajut del comte Borrell II a Barcelona a per recuperar la ciutat ocupada pels sarraïns i devastada per al-Mansur el 986. Quan tot semblava perdut aparegué Sant Jordi muntat en un cavall blanc a aixecar la moral dels guerrers catalans, que, gràcies al sant cavaller, recuperaren la ciutat comtal.

S’han publicat moltes versions de llegendes destinades als menuts i escrites com qui explica un conte. Esmentarem l’escrita per Joles Sennell, pseudònim de Josep Albanell, publicada l’any 1988, i explica l’origen de la tradició de regalar roses la diada de Sant Jordi: “Deia la llegenda que quan el cavaller Sant Jordi tornava de matar el drac i d’alliberar la donzella, es va aturar a reposar a la vora del riu, va clavar a terra la llança, que encara duia a la punta la sang de l’animal i es va adormir profundament. Diu que quan el cavaller es va despertar, la llança havia deixat de ser una llança i havia esdevingut un roser de roses vermelles que només floria el dia del seu aniversari”.

Hi ha moltes dites populars referents a Sant Jordi:

Per Sant Jordi/ vés a veure l’ordi;/ si en veus una espiga ací i una altra allà/ torna-te’n a casa, que prou n’hi ha.

Si plou per Sant Jordi/ ni prunes ni ordi.

Joan Maragall escrigué aquest poema (fragment):

La diada de sant Jordi/ és diada assenyalada/ per les flors que hi ha al mercat/ i l’olor que en fan els aires/ i les veus que van pel vent: Sant Jordi mata l’aranya (...)/

I Martí Pol:

“NO descavalquis/ alt cavaller, sant Jordi/ que encara hi ha princeses/ que el drac sotmet i encisa/ No descavalquis...