María del Socorro Tellado López va néixer l’any 1927 a Viavélez, Astúries i va morir  a Gijón, Astúries  el dia 11 d’abril de l’any 2009. Potser us estranyarà que en aquest apartat de biografies, us expliqui una mica la vida i obra d’aquesta autora asturiana que, en aquells anys, obrí una porta a una literatura fàcil i, com deien “els entesos”, era una literatura barata, però que en el temps del franquisme, donava llum a una nova literatura: “la novel·la rosa”, preludi de les telenovel·les actuals, encara que dir el seu nom, faci somriure encara a molta gent, sense valorar el bé, això sí endolcit, d’aquelles històries d’aquell temps plenes de foscors, de mentida i de falsa moralitat.

Corín Tellado fou un fenomen social i cultural extraordinari. Va fer llegir a la gent que mai ho hagués fet, persones a les que les permeté somiar. Connectà amb la gent senzilla i arribà a un públic immens. No tenia consciència de la repercussió de les seves obres. En viure lluny, a la perifèria del poder, aquesta dona de províncies somiava en el seu món de fantasies romàntiques. Els editors guanyaren més diners que la pròpia Corín. Les seves novel·letes lleugeres donaven sobretot a les seves lectores aquella ració de fantasia i irracionalitat sense la qual els éssers humans no poden viure. Injuriada moltes vegades pel gènere que cultivà, de tall amorós i sens majors pretensions, la seva literatura fou , a judici d’ella mateixa i dels que la reivindicaren, una escriptura sense especial mèrit estilístic, però amb gran destresa i eficàcia, tècniques per connectar amb el públic  popular. Tal com va dir “alguien tenia que hacer las historias de amor”. També obrí una finestra a la felicitat de moltes dones. Fins i tot fou una avançada en l’alliberament; en les seves novel·les hi havia petons mentre  que en el carrer estaven totalment prohibits i castigats per la moral franquista. Les seves obres estaven inundades de dones que vestien pantalons, fumaven i viatjaven soles, un autèntic atreviment als anys 50 del segle passat.

De ben petita es va sentir atreta per la literatura. Tot i així, a la universitat es va decantar per fer psicologia, carrera que no va acabar, però que sens dubte va contribuir a posar ordre a la seva inesgotable imaginació.

Des del 12 d’octubre del 1946, data en què va sortir la seva primera novel·la, Atrevida apuesta, va publicar 4.000  títols i va vendre més de 400.000 milions d’exemplars de les seves novel·les, 27, traduïdes a diversos idiomes. L’any 1994 va entrar al Llibre dels Guinness com l’autora més llegida del món de la literatura hispànica. Per la primera novel·la va rebre 3.000 pessetes. La relació amb l’editorial Bruguera va durar 40 anys.

Aquí arrancà un fenomen que arribà fins a finals del segle XX, amb una sistemàtica de treball que començava a les cinc del matí, amb un cafè sol, un paquet de cigarretes mentolades i una màquina d’escriure Hispano Olivetti. Abans de dinar, ja havia escrit 50 folis. A l’acabar el dia, s’havia fumat cinc paquets de tabac.

L’any 1979, l’escriptora es va deixar anar en aquest sentit en la col·lecció eròtica de Bruguera Especial Venus, on va publicar 26 títols, signats  amb el pseudònim d’Ada Miller. La prolífica autora també va escriure llibres infantils i juvenils.

Les històries  de Tellado van passar als anys 60 al format de serial radiofònic i a la fotonovel·la, gènere en el qual va arribar a vendre 750.000 exemplars en una setmana. Més endavant, algunes van passar al serial televisiu. L’any 2000 va publicar la primera novel·la per internet.

Corín Tellado- que es va donar de baixa d’Acció catòlica perquè li causava urticària la hipocresia de visitar barraques vestida amb visó- va haver de lidiar amb la censura franquista. L’autora considerava “idiotes” aquelles persones que es dedicaven a “inundar de ratlles vermelles” els seus textos. Lluny d’acovardir-se, Corín Tellado va aprendre a insinuar. Per això, en lloc de llit escrivia lecho, i en lloc de sexe, entrega.

A més de ser reconeguda amb la Medalla al Mèrit del Treball (1998) i rebre el títol d’Asturiana Universal, Gijón, la ciutat on vivia, la va declarar filla adoptiva per unanimitat i li va dedicar un carrer.

Mario Vargas Llosa, defensor en alguna ocasió de l’estil popular de Tellado, va declarar, arran de la seva mort: “Era una fabuladora nata, sense una gran formación pero con una intuición romàntica que iba al compàs del tiempo”.,Va qualificar l’escriptora de “fenomen cultural”.