La ruda és una de les herbes aromàtiques remeieres més comuna dels boscos i erms  de la geografia mediterrània. Els antics frares la descriviren com una planta “estimulant i molt decidida”. La ruda gaudeix de nombroses propietats terapèutiques, però cal tenir present que és una planta remeiera que presenta contraindicacions força perjudicials a l’organisme, car és de difícil aplicació. Actualment els herbolaris tenen prohibida la seva venda i, atesa la complexitat en la seva aplicació, els apotecaris en recomanen l’ús extern (mai intern!), especialment per a la preparació de col·liris oculars i per a la confecció de bàlsams.

A més de la ruda boscana (llat., Ruta sylvestris) que n’acabem de parlar, també hi ha la ruda hortícola o pudent (llat., Ruta graveolens) que solia ser conreada a les hortes conventuals per tal d’evitar l’acció dels paràsits en les hortalisses i per fer-ne fugir les serps. Els antics caputxins descriviren la ruda dels horts així: “És una mata que fa la cama recta, de dos o tres peus de alta, ab fullas alternes d’un vert clar quan son tendres y grogas quan són secas y velles. La ruda és d’olor fort, incòmodo y fastigós, de sabor amarg y desagradable, prô és planta estimulant y molt decidida”. Els frares la solien emprar per a col·liris oculars i per fer bàlsams, ja que, segons una antiga dita popular, la barreja de “fonoll i ruda fan la vista aguda”; l’any 1756, els caputxins en un antic tractat de medicina conventual assenyalaren que “aplycada l’aygua de ruda als ulls clarifica la vista, però no convé menjar-la mai y en especial la silvestra, perquè és molt danyosa al ventrell”. (BHC, De algunas herbas, f. 160).

La ruda formava part del popular bàlsam del Bon Samarità que, per fer-lo, s’havia de posar a bullir dins d’una olla de terrissa una “igual quantitat d’oli y de vi ab un graoat de romanill y també d’espígol, farigola, ruda. Colada y llesta la bullidura, s’hi mescla una igual quantitat d’esperit de vi per fer fregues a la part dolorida que vols guarir, y s’hi posa també al damuny dras calents”