Si viatgéssim a cavall del temps, i féssim un salt del Neolític a la cultura ibera i ens centréssim en el poble laietà que s’assentà a les nostres terres i que habità una extensa zona que discorria des de la Tordera al Llobregat, incloent el Vallès per l’interior. A l’altra banda del riu dominava un altre poble iber, els cossetans.

Possiblement ja en el segle V aC. tingueren contacte amb els cartaginesos en un suposat assentament a Santa Creu, però les restes trobades ens condueixen a la Plaça de les Bruixes I, aproximadament del segle III aC que fou destruït en els enfrontament amb els romans.

L’emplaçament de l’assentament és típic dels ibers: en un turó sobre el pla, prop del riu, el que en aquella època inundava la part plana de la vila actual, i en terres propícies per als cereals, la vinya i l’olivera. I no cal dir que també practicaven la caça i la pesca.

A part dels productes esmentats, cal mencionar el lli o complements alimentaris com els naps, i la ramaderia.

El lli era fonamental per a filar teixits i per ablanir les fibres era necessari remullar-lo. L’aigua també calia pel posterior tenyit.

Teixir. Moldre o fer atuells era ocupació de les dones. Era corrent que a les cases dels ibers hi tinguessin un molí de mà, i prop del poblat de la Plaça de Les Bruixes abunda l’argila per fabricar la ceràmica.

Aquest poblat fou destruït i les muralles i cases que hi havia deuen formar part del turó actual.

Per allunyar-se dels romans, van pujar a Santa Creu en un poblat al turó de can Ribes, sembla que ja va existir al segle IV aC, essent posteriorment abandonat i rehabilitat cap al 150 aC per un curt període. Aquest turó, bessó del Puig d’Olorda, avui no existeix, ja que fou eliminat per les voladures de la pedrera.

En la nova ubicació no hi havia aigua i cali excavar cisternes; la zona tampoc era propícia pels cereals ni de gaires cultius. Van tornar a una vida ancestral. Suposem que foren aquestes condicions les que els impulsaren a retornar al lloc anterior, i així trobem la Plaça de les Bruixes II, d’I a II segles aC, on ja és evident la influència romana.

És d’admirar l’activitat dels membres d’Amics del Museu de Molins de Rei, que salvaren de demolidores màquines molts vestigis històrics. Cal ressaltar que el 1971 el soci del Museu Josep Pujol Vila fou qui donà coneixement que en les obres a l’antic camí de Sant Bartomeu de la Quadra quedaven al descobert les primeres restes arqueològiques del jaciment II, procedint a un rescat cuitat i laboriós, s’amplià l’estudi del jaciment I.

Objectes del Turó de can Ribes i de la Plaça de les Bruixes els podem admirar al Museu Municipal de Molins de Rei.