Avui dia resulta difícil imaginar-se la imatge de la Mare de Déu de Montserrat en un altre escenari que no sigui la muntanya sagrada, a la Catalunya central. Però el fet és que  l’any 1823 la popular Moreneta es trobava ni més ni menys que a Barcelona.

De fet, segons una llegenda recollida pel folklorista Joan Amades, el culte a la Verge de Montserrat no es va  iniciar a la muntanya, sinó a la capital catalana. Més concretament, a la basílica dels Sant Just i Pastor, al barri Gòtic (Ciutat Vella). D’acord amb la tradició, va ser en aquesta església, una de les més antigues de la ciutat, on es va començar a venerar la imatge, portada per sant Pere des de Jerusalem.

Seguint amb la llegenda, al segle VIII la talla va ser traslladada a Montserrat per protegir-la de les invasions musulmanes. La van amagar en una cova, on anys més tard va ser redescoberta per uns pastors. En aquest mateix lloc s’aixecaria una ermita, que posteriorment donaria pas a l’actual monestir.

Llegendes al marge, és cert que la talla actual de la marededeu està datada al segle XII. Es va mantenir al recinte de Montserrat fins al convuls segle XVIII, quan els monjos van haver d’amagar-la reemplaçar-la per una rèplica en múltiples ocasions. La primera, durant la guerra del Francès, per salvar-la dels saquejos de les tropes napoleòniques.

Durant el Trienni Liberal, la mare de Déu es va veure novament obligada a l’exili. Després de la desamortització decretada el 1820, les autoritats constitucionals barcelonines van ordenar traslladar-la a la capital, per evitar que caigués en mans reialistes. 

La talla, custodiada per tres guardians del santuari, va arribar a Barcelona el 6 de gener del 1823, i va ser rebuda amb gran pompa. Una comitiva d’autoritats, amb la banda de música i els gegants, la va traslladar a la catedral, i va quedar finalment instal·lada a la desapareguda església de Sant Miquel, al costat de la seu de l’ajuntament.

La Moreneta es va estar 17 mesos a Barcelona. Durant aquest període va ser objecte d’una restauració, possiblement en un taller  del carrer del Portal de l’Àngel. Es creu que va ser llavors quan a la figura ja enfosquida, se li va donar la cap de pintura negra que encara conserva i que la fa tan característica.  Així mateix, es van reconstruir els braços i les mans de la Verge, que presentaven un aspecte una mica demacrat i es va reemplaçar la figura del nen Jesús.

El juny del 1824, amb la restauració de l’absolutisme, la talla va poder tornar a Montserrat. No va ser un retorn definitiu, perquè la imatge va haver de ser traslladada diverses vegades més, per protegir-la de la fúria anticlerical. Així va ser durant les bullangues del 1835, la Setmana Tràgica i la Guerra Civil.

A la basílica dels sants Just i Pastor avui encara es venera la patrona de Catalunya, seguint una tradició iniciada  fa segles. L’altar major de l’església el presideix una rèplica de la talla romànica, atribuïda a l’escultor Joan Matamala. ¿Una rèplica? Bé, hi ha qui diu que aquesta és, en realitat, l’autèntica Moreneta, que es va ocultar a Barcelona durant la Guerra Civil. I que la imatge que avui es venera a Montserrat és, per tant, una còpia de l’autèntica. Ara bé, com diu  l’articulista David Martínez Herraza (El Periódico, 24 de juliol del 2023), molt probablement, aquesta història té més de llegenda que de realitat. Però, oi que és bonica?