L’illa del tresor (Treasure Island) és la novel·la que va fixar en la memòria col·lectiva la imatge que tenim actualment dels pirates. La seva creació es remunta a l’estiu de 1881, quan Robert Louis Stevenson (1850-18949 s’estava tancat a casa i a l’altra banda de les finestres no parava de ploure. L’escriptor havia dibuixat, per entretenir el seu fillastre, el mapa d’una illa imaginària. Aquell dibuix el va captivar singularment. Per això va continuar perfeccionant-lo i afegint-hi detalls: a les seves mans, el mapa es va anar transformant en història. I així, ajudat de tota la família, que escoltava les lectures del text i opinava sobre tots els detalls, Stevenson va escriure L’illa del tresor.

Al llarg de la seva vida, l’escriptor escocès havia viatjat força per afavorir la seva salut trencadissa, que mai no va fer empitjorar el seu caràcter alegre. Va travessar l’Atlàntic i tot Amèrica del Nord perquè s’enyorava de Fanny Osbourne, que poc després seria la seva dona. Fill i nét de constructors de fars, va sentir sempre fascinació pel mar, i després d’embarcar-se cap als mars del sud es va establir en una illa de Samoa. Allà, els indígenes li van donar el nom de Tusitala (El que explica contes). Quan van morir prematurament van vetllar-lo i enterrar-lo, segons el seu desig, mirant al mar. D’entre totes les narracions i versos que va escriure, L’illa del tresor ha esdevingut, més que un llibre famós, el model de totes les novel·les d’aventures.

Stevenson va viure a l’època victoriana. En aquell moment, Anglaterra expandia les seves colònies arreu dels continents, i els últims grans exploradors sortien a conquerir les darreres terres verges. Llavors el món encara estava per descobrir, i creuar el mar o conèixer una nova cultura suposava un viatge incert i ple de perills. L’illa del tresor va ser una exaltació d’aquella descoberta, de l’aventura i de la llibertat. I una defensa de la vida del mar, que era el camí d’aquesta recerca. Sense deixar de pintar cruament la vida dels pirates, l’autor ens pregunta: val la pena optar per la seguretat d’una existència tranquil·la quan la vida és a fora, amb tota la seva força i tot el que ens pot ensenyar? Perquè el viatge i el mar tenen perills però ensenyen a viure.

L’illa del tresor és una novel·la d’aventures engrescadora i atractiva, però també és molts coses més. És la història de com un nen fa el pas a l’edat adulta, de com aquest nen, en Jim, surt del port de Bristol essent un nen esporuguit i torna transformat en tota una altra persona. Es tracta, de fet, d’una novel·la d’iniciació, un tipus de novel·la que narra com un jove protagonista deixa la família que el protegeix i marxa a l’aventura per enfrontar-se al món. Des de l’arribada d’un inquietant mariner a l’hostal dels seus pares fins a la fi del viatge, en Jim ens explica en tot moment què sent i el perquè de les seves decisions.

John Silver el Llarg, amb la cama tallada a mitja cuixa, el seu llarg bastó i el seu lloro a l’espatlla, figura entre els personatges més celebrats de tots els temps. I malgrat el seu xocant aspecte físic, allò que el fa realment fascinant és el seu caràcter excepcional. Només per la invenció d’en Silver, ja va valer la pena que Stevenson escrigués L’illa del tresor. Aquest personatge ensenyarà a en Jim com és la vida, per bé i per mal; el desengany de descobrir les vertaders intencions del Llarg suposarà per al noi el pas a la vida adulta. En el fons, però, mai no abandonarà tota la seva fascinació per aquest home fort, despietat i sense cap escrúpol, però capaç alhora de fer-se agradable a tothom i d’aconseguir tot el que es proposi.

Ah! no em voldria oblidar de l’entrada en escena dels pirates, que donaran uns tints molt negres a l’expedició.

Stevenson escrigué L’illa del tresor de tal manera que sempre queden misteris a resoldre a cada capítol, cosa que fa que sigui una història que una vegada es comença no es pugui deixar de llegir.