Santa Caterina de Siena i Sant Ramon de Fitero

29 d’abril de 2026

Ràdio Molins de Rei, Biografies

Santa Caterina de Siena

Caterina, nascuda el 25 de març del 1347 a Siena, Itàlia, des de ben petita perseguia un ideal de justícia i de pau  per a la Itàlia convulsa del segle XIV i sobretot per a l’Església llatina, dividida arran del Cisma d’Occident. Va arribar a tractar amb papes i monarques.  Va aconseguir que el Papa deixés la seu d’Avinyó i tornés a Roma, però en general les seves  peticions de reconciliació, malauradament, no van ser gaire escoltades pels homes poderosos. També es feia  amb els rebutjats de tothom, els presoners. La justícia per a Caterina -contràriament a la concepció més corrent- no tenia res a veure amb el càstig. Potser per aquesta raó la seva idea de justícia no va fructificar com hauria esta desitjable.

Santa Caterina de Siena va ser una de les grans místiques medievals, va dur una vida de penitència. A part dels condemnats també va estar en contacte amb malalts. I tot i que va rebre una educació tardana va destacar pe la seva cultura, i entre els escrits va deixar la seva obra principal, Diàleg sobre la Divina providència. Va morir el 29 d’abril del 1380.

Fou canonitzada el 1481. I per la seva faceta intel·lectual va ser declarada per Pau VI doctora de l’Església, la segona dona que rebia aquesta distinció. I patrona d’Itàlia. Joan Pau II la va declarar també patrona d’Europa el 1999.

 


 

Sant Ramon de Fitero

No sé sap ben bé on va néixer Ramon de Fitero. Les fonts parlen de Barcelona, Tarragona, Tarassona -Aragó- o Sant Gaudenç -Gascunya cap a l’any 1100. Els documents, més antics, que daten de l’any 1141, són una de les poques fonts que parlen  de Ramon, la trajectòria vital del qual està plena d’incògnites, començant, com hem dit, per la data i el lloc del seu naixement.

El que se sap segur és que va ser canonge de la catedral de Tarassona (Saragossa)l’any 1120, poc després que els cristians la conquerissin. Poc més tard, però, va ingressar al nou orde del Císter, concretament a l’abadia de Scala Dei. Ramon va ser abat de la comunitat monàstica de Niencebas, situada molt a prop de Fitero (Navarra). Després es va traslladar a la vall d’Alhama, a Castell´, l’any 1151, sota la tutela del rei Alfons VII. Des d’aquesta vall, Ramon i la seva comunitat van començar a reconquerir els territoris ocupats pels musulmans. Coneix el rei Sanç III i renova els privilegis que tenia el seu monestir. Poc després, va decidir fundar l’Orde de Calatrava, una orde militar de cavalleria organitzat segons la regla del Císter i del qual el mateix Ramon va ser el primer mestre. A partir de llavors l’orde va tenir un paper important en la lluita de Castella contra l’islam.

Va morir a Ciruelos, Castella l’any 1160 i canonitzat l’any 1719 per Climent XI.