La vida a Catalunya es dinamitza el 1963. La immigració i la natalitat disparen el consum, i els turistes arriben en massa. Però el franquisme és de ferro.

El 1963 és l’any en què Barcelona prohibeix la circulació de vehicles de tracció animal pel centre de la ciutat. Aquell anys s’inaugura la plaça de Lesseps i el Museu Picasso. La postguerra comença a quedar enrere. El Pla d’estabilització del 1959 va posar fi a l’autarquia i Catalunya reprèn la segona revolució industrial que l guerra civil havia truncat. La població creix a un ritme desbocat gràcies als milers de persones que arriben a Barcelona i pobles i ciutats del seu voltant. No obstant, aquesta prosperitat econòmica no va acompanyada de democràcia.

Manolo Escobar, Rocío Jurado i Gracita Morales, debuten en el cine amb Los guerrileros i el Coliseum estrena 55 días en Pekín.  Un diari costa 2 pessetes, la barra de pa de mig quilo, 7,5. A l’empara del Pla Marshall, obren els primers supermercats i es popularitzen els grans magatzems. El 1962 s’havia inaugurat a la plaça de Catalunya una sucursal de la cadena nascuda a Madrid el 1940. El Corte Inglés, i el 1963 els magatzems Jorba, del Portal de l’Àngel, són adquirits pel seu gran rival, Galerías Preciados.

Malgrat incorporar-se de forma progressiva al mercat de treball, la consideració social de la dona continua sent la de mera procreadora i mestressa de casa. A ella es dirigeix una infinitat de campanyes publicitàries. “Cuando las señoras prefieren Bru, por alguna cosa serà”, diu un anunci de rentadores.

El consumisme irromp en la societat amb la força d’un tsunami. Les compres a terminis substitueixen les cartilles de racionament, i posen a l’abast de les classes mitjanes productes fins ara reservats a unes elits. Les famílies anhelen adquirir un Seat 600 que els permeti sortir de la ciutat i voltants i banyar-se a les platges del Garraf o de la Costa Brava, o escapar-se a Andorra a comprar tota classe de productes que no eren a les botigues d’aquí. Per a molts, el 600 és més que una promesa de llibertat: és la llibertat mateixa.

L’utilitari costa 65.000 pessetes, la meitat que el 1400-C, un altre model de la Seat. Per satisfer la forta demanda, les cadenes de muntatge de Seat a la Zona Franca treuen fum. De les 2.500 unitats produïdes el 1957, l’any del seu debut, es passa a les 35.000 el 1963.

A la costa, el biquini i les sueques causen estralls, i transformen estils i costums de petites poblacions pesqueres com Lloret de Mar o Platja d’Aro. Malgrat que ja té  tres anys, El Porompompero  de Manolo Escobar segueix sonant en boites, xiringuito de platja i festes privades. Amb l’eclosió del turisme de masses, la febre constructora envaeix el litoral i els propietaris d’hostals s’afanyen a aixecar grans complexos hotelers per acollir-hi l’horda de visitants nòrdics que ens envaeix. Durant l’any 1963, tres milions i mig de turistes, un 34% més que l’any anterior, creuaran els punts fronterers de Girona. En tan sols cinc anys, els ingressos derivats pel turisme a Espanya s’hauran triplicat, fins a superar la quantitat de 70.000 milions de pessetes.