La Guàrdia Suïssa i la Gendarmeria Vaticana
6 de maig del 1527
Avui, dimecres, es compleixen 499 anys de l’actuació més heroica de la Guàrdia Suïssa, quan es va enfrontar a soldats espanyols i alemanys que participaven en el saqueig de Roma per part de les tropes de l’emperador Carles V. Davant de la basílica de Sant Pere i mentre retrocedien fins a les escales de l’altar major, van formar un cercle al voltant del papa Climent VII i l’aconseguiren salvar. Dels 189 guàrdies suïssos solament en van sobreviure 42.
En un territori tan petit, equivalent a quaranta-quatre camps de futbol, com és el de l’estat de la Ciutat del Vaticà (de fet és l’estat més petit del món), hi trobem dos cossos de seguretat diferents: la Guàrdia Suïssa i la Gendarmeria Vaticana.
La Guàrdia Suïssa, com hem vist al començament, és la seguretat del Papa i la funció principal de la Gendarmeria Vaticana és la seguretat del territori de l’estat de la Ciutat del Vaticà.
La Guàrdia Suïssa fou creada l’any 1506. Actualment la dotació és d’un centenar d’homes que s’ocupen de la seguretat del Summe Pontífex. No solament quan vesteixen els vistosos uniformes inspirats en el pintor Rafael, sinó que també acompanyen, per exemple per la plaça de Sant Pere, el Papa. Per ser de la Guàrdia Suïssa pontifícia cal, entre altres requeriments, tenir la nacionalitat suïssa, ser solter, catòlic, tenir entre 19 i 30 anys i haver tingut instrucció bàsica a l’exèrcit suís.
Per la seva banda, el cos de la Gendarmeria de l’estat de la Ciutat del Vaticà és la policia del territori de l’estat del Vaticà. És el responsable de la seguretat, ordre públic, control de fronteres i altres funcions habituals d’un cos policial judicial. El cos té poc més d’un centenar de membres. Per ser gendarme vaticà cal tenir entre 20 i 25 anys, ser citada italià i haver servit dos anys en algun altre cos policial. Finalment, cal esmentar també el Servei Vaticà de la policia italiana, que està format per policies italians que custodien, conjuntament amb la Guàrdia Suïssa i la Gendarmeria Vaticana la plaça de sant Pere, atès el trànsit continu de persones entre Itàlia i l’estat de la Ciutat del Vaticà per aquest indret.