El passatge de la Font del Rajolí, amb confluència amb els carrers de ca la Còrdia i de Sant Pere Romaní i la font del Rajolí es troben  al barri de la Riera Bonet, el nucli inicial del qual es va començar a construir a principis  dels anys cinquanta del segle passat amb cases  d’una sola planta o de planta baixa i primer pis, moltes autoconstruïdes i en paral·lel al tram final del torrent, amb el perill que l’aigua se les emportés quan plovia molt. La majoria eren de persones immigrades que venien d’altres terres. Un barri que fins l’any 1971 no van tenir subministrament elèctric i que es va anar forjant a base de la unió i la lluita reivindicativa dels seus veïns, com també va passar en els barris de Can Graner o de l’Àngel. A tocar del barri, se n’està construint un de nou, el barri de les Guardioles, que pren el nom dels terrenys on s’edifica. A part dels habitatges de règim lliure, amb terrenys cedits per l’Ajuntament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per edificar habitatges  en règim de lloguer públic, de manera que contrasta amb l’antic de la Riera Bonet.

La zona compresa entre el Castellciuró, l’ermita de Sant Pere del Romaní i el barri de la Riera Bonet canvia radicalment la seva fisonomia boscana amb l’aparició de la plaga de la fil·loxera a França el 1860. Els boscos d’aquests indrets reculen, ja que tothom  s’apunta i es guanya la vida amb el conreu de la vinya, fins que, entre els anys 1883 i 1886, aquesta plaga que afecta els ceps també arriba a Catalunya i Collserola. És el moment en què els terrenys s’han de reinventar de nou i es passen al conreu  de diferents fruiters de secà, sobretot ametllers, oliveres i garrofers. Posteriorment, amb l’impuls  industrial de la vila i el preus baixos de la fruita, a finals dels anys seixanta del segle passat es produeix l’abandonament progressiu dels conreus d’aquests fruiters de secà i això provoca la recuperació d’extenses  àrees boscoses, que és el que veiem actualment. Encara ara, quan caminem per les pinedes i alzinars del nostre terme municipal podem trobar la presència d’alguna barraca de pedra seca amagada en el sotabosc i feixes dels antics conreus.

Si ens situem al mateix barri de la Riera Bonet i agafem el passatge del mateix nom i tirem  amunt en direcció de muntanya, a costat del nou vial. Al final del carrer trobarem  un tram de ciment que, 50 metres després i a la banda esquerra, ens deixarà just al  davant de la font.

El broc de l’antiga font del Rajolí fa més de quaranta anys que va ser tapiat i no hi raja aigua, tot i que l’estructura del frontal i la pila per recollir l’aigua conserven la forma original. Està situada en un frescal i bonic racó, envoltada de canyes de bambú i acompanyada a banda i banda per un ufanós plataner i una mimosa. Al seu davant hi ha una gran casa de camp i uns metres més avall un hort on els estadants de la casa tenen bona cura de les hortalisses que conreen.

El torrent de la Riera Bonet discorre en el seu tram final darrere la casa, ara canalitzat després de l’última gran avinguda d’aigua, que va provocar molts desperfectes en moltes cases del barri. A pocs metres de la font hi ha dos afloraments d’aigua, un dels quals amb una petita porta de fusta que permet accedir a l’interior d’una cavitat rocosa des d’on sempre raja un minso fil d’aigua, que surt a l’exterior.

Sentia la delícia de les font 
nàixer en mon si, regal de les congestes; 
i en l’ampla quietud dels horitzons 
hi sentia el repòs de les tempestes.