El nostre patró, sant Jordi, desperta tanta devoció a l’Occident com a Orient. Ja durant el segle IV, el seu culte s’havia estès des de Palestina a la resta de l’Imperi romà d’Orient, mentre que durant el segle V la seva popularitat va començar a arribar a Occident, i amb el pas del temps, va anar conquerint bona part d’Europa. Sant Jordi va despertar una devoció sense parangó i continua despertant-la tant a Orient com a Occident no només pel fet de ser el màrtir per excel·lència, sinó també perquè la seva imatge de cavaller lluitant amb el drac ha esdevingut icona de la lluita entre el bé i el mal.

En parlar d’història i de llegenda cal anar amb compte. la història està escrita per homes i a vegades es troba afectada per grans mentides. I a la inversa, sovint les llegendes amaguen en el seu interior veritats profundes. El teòleg Joan Llopis, en la seva obra titulada Sant Jordi, el gran màrtir, escriu que “no resulta contraproduent el fet de prendre en consideració aquests relats fantàstics si tenim en compte el que realment són, és a dir, no testimonis fefaents de fets històrics, sinó símbols que posen en relleu ideals i conviccions que no poden ser objecte de cap crònica.”

Sant Jordi va ser martiritzat sota el regnat de Dioclecià i, després d’innombrables i terribles tortures, va morir decapitat davant les muralles de Nicomèdia a l’hora sexta del vuitè dia abans de les calendes de maig, és a dir, el 23 d’abril al migdia. Jordi pertanyia a les milícies romanes i fins i tot la iconografia bizantina més antiga el representa d¡aquesta manera. Com a cavaller, amb els seus vestits militars, és representat en la seva lluita amb el drac per salvar la princesa. En aquesta lluita trobem el simbolisme cristià, que es complementa amb el martiri.

Des de fa segles, la festivitat de Sant Jordi ers troba vinculada a la rosa, ja que sempre segons la versió catalana, de la seva lluita contra el drac del roser de roses vermelles el sant cavaller va escollir-ne la més bonica per regalar-la a la princesa. Coincidint amb la difusió d’aquesta versió de la llegenda, els cavallers a l’edat mitjana van fer seu el costum de regalar una rosa vermella a la seva estimada en el dia del sant. Això és una cosa específica de la tradició catalana que no té paral·lelisme en cap altre país. A partir del 1930, aquest dia va ser escollit també com Dia del llibre, la qual cosa va contribuir a mantenir extraordinàriament viva aquesta festivitat.

En el context de la llegenda, la rosa és considerada generalment com un simple detall amorós entre la princesa i el seu salvador. En realitat, es tracta d’un símbol i com a tal pot ser interpretat a diversos nivells. En aquest sentit, la rosa és fins i tot Catalunya mateixa, la seva pròpia història i la seva pròpia identitat. Això no obstant, el suprem significat simbòlic de la rosa és el mateix que és assumit en la tradició cristiana.

Celebrem Sant Jordi, cadascú de la manera que cregui més adient. Això sí, al carrer ens trobarem i una rosa oferirem.