I així passen els dies

Que sigui el seu fantasma

Odia els rellotges

Com de costum

Aquella vella maleta estimada

De nit al seu interior

Afortunats aquells...

Pels carrers

Cap al tard, quan el sol cau i ja es pon hi ha qui fa un tomb, un cop d’ull, un gest, tot pel bon fi de la nit

L’escombriaire, de de la seva finestra

Dolorosa bola de foc