Al preparar la maleta de pell per a un viatge, va descobrir en un dels seus costats un forat que, per la mida, podria haver estat un ratolí. Però no hi havia ratolins a casa seva. De tota manera, va revisar-ne l’interior exhaustivament a la recerca de senyals que deixen aquests rosegadors. No en va descobrir cap. Suposà que alguns forats es fan sols, però no era el més normal, per la qual cosa el succés el va deixar una mica trastornat. En qualsevol cas,el forat era petit, va seguir fent la maleta, ja que res del que hi portava podia escapar-s’hi.

Ja a l’avió, va reclinar una mica el seient, va tancar els ulls i va intentar, sense aconseguir-ho, repassar l’agenda de feina. El forat al cuir de la maleta li venia una i altra a la memòria com si es tractés d’un forat viu, potser el forat pel qual la maleta respirava com l’operat per traqueotomia. Tot i que la maleta anava a la bodega de l’avió, podia sentir com panteixava. Va pensar en la manera en què ell solia distribuir-hi la roba a l’interior i va advertir que cada peça podria representar una víscera. Allà hi havia el fetge i els pulmons i el cor. Feia tants anys que arrossegava aquesta maleta d’un costat a un altre que necessàriament devia tenir alguna cosa d’ell i ell, alguna cosa d’ella. Es va penedir d’haver-la facturat, ja que potser podria haver-la passat com a equipatge de mà.

No li agradaven els animals domèstics perquè estava en contra de la convivència dels animals amb les persones. Creia fermament que els animals havien d’estar lliures a la natura. Aquest pensament li havia portat a moltes controvèrsies i alguns disgustos. En tenia molta experiència per les diverses cases en les quals havia viscut. Amb els gats i gossos i canaris havia mantingut unes relacions més aviat tenses. S’havien respectat, però no s’havien estimat. Els hi havia donat menjar, els havia portat al veterinari, els hi havia netejat les gàbies i els jaços, els havia tret a passejar –els gossos-, però no hi havia parlat gaire, més aviat poc, víctimes com eren d’una antipatia mútua que el pas dels anys va suavitzar, però no va eliminar.

S’havia comunicat més i millor amb la seva vella maleta en la qual anaven apareixent orificis que recordaven als que hi ha al cos d’alguns éssers vius. Quan va arribar al destí i la va veure sortir per la cinta, va sentir un alleujament. Semblava que es trobava bé. Pobra.