Completant ‘anterior article “DE FOC ALS FOGONS I”, on parlàvem de l’espai on es desenvolupava la vida a pagès al voltant del foc a terra, dels fogons fins a arribar a la cuina econòmica, avui voldria que aquesta segona part fos el reclam per anar a veure la cuina que hi ha al Museu. És una recreació amb elements i estris originals i propis d’aquest espai tan interessant i important a les cases dels nostres avantpassats que, encara que ens sembli estrany, també fou part de la nostra vida d’infants. Així podrem veure alguns dels elements exposats i d’altres propis d’aquest espai, com també imaginar totes classes de viandes, menjars comestibles, propis de l’horta de la pròpia casa: patates (trumfos), cols, cebes, tomàquets...i en un racó, els alls enforcats presents.

El burjó: Perxa llarga acabada en ganxo que servia per a remoure el caliu i així atiar el foc de dins del forn.

El cordier: Burjó més petit per remenar el foc de terra.

La candela: Cilindre de cera amb ble que servia per encendre i fer claror en aquells anys que escassejava el llum elèctric.

El dimoni: Tres peus de ferro com a suport d’olles i cassoles, per posar-les sobre el foc sense que toquessin directament les brases.

Els molls: Instrument compost de dues fulles de ferro unides pe un clau a manera de tisores, però de tal forma que coincideixen de pla els dos extrems d’una i altra i que serveix per agafar les brases del foc o altra cosa perillosa d’agafar amb els dits.

La gormanda: Cullerot amb petits forats per remenar la cocció dels aliments.

La mulassa: Bastiment de fusta, una espècie de braser per a escalfallits. Amb els extrems tombats cap a dintre i, al mig, penjat un calderó, recipient que una estona abans d’anar a dormir s’omplia de brases i es ficava al llit, entre els llençols, per escalfar-los. Aquesta espècie de braser, protegit per la carcassa de llistons del frare o mulassa escalfava la roba del llit sense cremar-la. Els mossos i criades el substituïen per totxos, escalfats tota la vesprada vora el foc, i embolicats en draps per no cremar. Les ampolles metàl·liques o de terrissa plens d’aigua calenta (anomenats “escalfallits o calorífics”) van ser en el seu moment els antecedents de les encara vigents, bosses de goma “Pirelli”.

Els escalfadors de llit tenien altres noms com: ase, ruc, burro, braseret, maridet o frare.

El sutge o sutja era el que es podia veure en el conducte o xemeneia del foc a terra, aquella negror provocada pel fum de la mala combustió de la llenya.

La teia es trona part inferior del tronc del pi i d’altres arbre, molt saturada de resina, que crema molt fàcilment i es feia servir per encendre el foc. Les estelles o trossos de fusta resinosa es feien servir en les teieres també per fer claror a carrers i places, abans de l’arribada del llum elèctric.

La xicra era un estri de cuina, en forma de tassa estreta, més alta que ampla, que servia per a desfer i prendre xocolata.

El ventall anava penjat del sostre per espantar les mosques que s’accionava amb el peu o ambles mans per mitjà d’una corda.