Avui, 20 de maig del 2026, se celebra el Dia Mundial de les Abelles. En aquest tercer capítol anual, avui parlarem de la flora mel·lífera.

Les plantes mel·líferes són aquelles plantes, que per la seva producció de nèctar, són visitades per l’abella de la mel, on hi troba la font principal del seu nodriment. La mel és elaborada per les abelles a partir de la transformació del nèctar; que és un mot grec que significa “el beuratge dels déus”. La tradició ha considerat la mel com un autèntic do de Déu i com el millor aliment aportat per la natura, segons aquella antiga dita de la nostra cultura popular: “Alimenta tant la mel d’abelles, com la llet d’ovelles.”

La potència mel·lífera de les plantes varia al llarg del dia i, sobretot, canvia segons l’alçada i les característiques del terreny i, també, varia per influx de les circumstàncies meteorològiques, ja que augmenta notablement la capacitat mel·lífera de les plantes després dels dies plujosos i va disminuint en temps de sequera.

Del conjunt de plantes mel·líferes, cal esmentar en primer lloc, l’abellera (llat., Ophrys apifera, cast., Abejera), que és una planta bellíssima de la família de les orquídies i que es coneix, també, amb el nom d’herba melera, flors d’abella o abelletes. Curiosament fa una flor amb la mateixa forma i textura d’una abella, sent una flor particularment atraient a aquests insectes himenòpters. L’herba melera es troba a les vores herboses de camps i joncedes, i també en alguna pineda de pinassa, mentre que l’abellera fosca (llat., Pphrys fusca) sol créixer als matolls de romaní i de bruc en els boscos de la mediterrània. Sol florir des de mitjans de maig fins a començaments de juliol.

En els nostres dies ha adquirit una gran importància entre els apicultors la flor d’acàcia (llat., Robinia pseudoacacia, cast. Acacia blanca), coneguda també com a falsa acàcia, ja que produeix una mel de textura molt fina, d’un color groc clar i de gust suau, que cristal·litza molt lentament pel seu alt contingut de glucosa. Aquesta mel gaudeix d’efectes laxants i aporta a l’organisme una quantitat força notable de ferro i, per aquest motiu, la mel d’acàcia és molt recomanable per tal d’afrontar situacions de debilitat corporal i d’anèmia.

La importància mel·lífera de la falsa acàcia ve determinada per la gran quantitat de flors que hi ha a cada arbre i, sobretot, per l’abundor de nèctar contingut a cada flor.