El proper dilluns, dilluns de Pasqua Granada, se celebra el Dia Mundial de les Abelles per reivindicar la mel de les nostre contrades, tan important com a nova disciplina de la medicina natural, o alternativa, anomenada Apiteràpia que, amb finalitats terapèutiques i preventives, malda per aplicar adientment al nostre organisme els productes derivats de les abelles; és a dir, la mel, el pol·len, la cera i, fins i tot, el verí per tal de combatre l’artritis, el reumatisme, la gota, la tendinitis, les cremades i, també, a tall d’antibiòtic natural per tal de superar algunes infeccions. El verí del fibló de l’abella s’usa -i molt profitosament- per combatre la gota i el reumatisme, mentre que per reduir la inflamació d’una picada d’abella, o de vespa, és escaient pastar una mica de terra amb vinagre i posar-lo immediatament damunt de la fiblada.

Tanmateix, la medicina convencional, de moment, no reconeix les propietats curatives dels productes avícoles, però, en canvi, la medicina popular alternativa sí que ha trobat en la mel una important funció antibiòtica, car contribueix a mantenir allunyades les infeccions en el nostre organisme gràcies a les seves nombroses propietats antisèptiques o cicatritzants.

A més, la mel és també protectora del fetge i se la pot considerar, talment, una vacuna natural que ens ajuda a prevenir eficaçment les al·lèrgies, particularment les primaverals. És un bon moment per prendre’n una culledereta diària en aquest temps.

La ingestió de mel també s’ha mostrat força eficaç en les infeccions cardíaques. Un excés de mel és quelcom nociu a l’estómac, segons aquella dita tan popular: “Molta mel, fa mal de païdor”.

Atès que la mel és un aliment prèviament digerit per les abelles, el nostre organisme l’assimila ràpidament amb una fàcil digestió que, alhora, afavoreix el bon desenvolupament de la flora intestinal, car la mel és un dels millors prebiòtics natural, puix que alleuja els dolors produïts per les úlceres d’estómac.

I tinguem sempre present, comprem mel del país, és la més natural. Molta mel ve d’altres països llunyans, a un preu inferior, però les seves qualitats no són mai com les d’aquí, com tampoc el gust ni la textura.