En la Carta de Població de l’any 1732 es troben els Roca, com els principals propietaris de Molins de Rei, seguits dels Ametllers, Mas Rubí, etc.

Alguns enllaços matrimonials van fer que el patrimoni dels Roca s’engrandís.

Les terres on està assentada la Masia de can Roca de la plaça de la Creu (segons Josep M. Jordà i Capdevila) eren anomenades “els rosers del palau”, sens dubte perquè formaven part dels seus jardins. Aquesta propietat havia estat d’en Canalias i, creu en Jordà, que va formar part del dot d’una jove que va entrar a can Roca.

La construcció d’aquesta casa, segons referències publicades, fou amb motiu de poder habitar-hi els enginyers que tenien cura de la construcció del famós pont de Carles III (desaparegut per desídia i interessos), que tant va col·laborar en la millora que representava per a Molins de Rei.

La Masia de can Roca és la típica casa de pagesos benestants del segle XVIII, molt similar a la primitiva finca del carrer de Baix: entrada àmplia, de cara a migdia, amb l’escala d’accés als pisos amb un cos a cada costat; en el primer pis, la sala i les habitacions; en el segon pis, les dependències del servei. En l’edifici sobresurt una torratxa quadrada que a més de donar claror a l’escala es feia servir de torre d’observació.

A la part del darrere, abans de l’enderroc, hi havia les antigues dependències del barri (barri amb el sentit pairal de lloc que protegia l’entrada de la finca i acollia els principals llocs auxiliars)de can Roca, en el qual hi havia estat situades moltes dependències del mas- cups, trull, cellers, pallisses, corrals, estables, etc.-amb els anys, arrendades a petites indústries. Actualment, pàrquings particulars tancats i altres, a l’exterior, de zona blava.

No se sap exactament quan els Roca passaren a residir en aquesta casa, però segurament fou a finals del segle XVIII. L’antiga casa Roca del carrer de Baix va passar a ser anomenada com “can Roca vell”.

Quan la guerra de la Independència, can Roca també en patí les conseqüències, com altres edificis de la vila. Sembla que ells, com quasi tots els molinencs, no es van doblegar davant l’invasor francès. En Roca, segons va escriure l’historiador santboià, Carles Martí i Vilà, fou un dels comissionats per tal d’obtenir material bèl·lic per a la defensa de Molins de Rei, i va aconseguir pólvora i un canó que es va instal·lar al pont.

Acabada la guerra, l’any 1814, a mesura que el rei Ferran VII retornava de l’exili s’anava assabentant a cada lloc dels que havien estat fidels a la causa de la independència i dels que s’havien afrancesat.

El rei, al seu pas per Sant Feliu, va saber que els seus habitants havien organitzat balls per als generals francesos, va voler prosseguir el viatge fins a Molins de Rei i va voler fer estada a can Roca amb un sopar servit al rei i als generals. El mateix rei va invitar al valerós General Manso i el va distingir servint-li ell mateix tres plats. El rei va fer un elogi a l’amo de la casa per l’acollida, i pel bon vi que els havia servit.

A can Roca, memorant aquesta estada del rei, s’hi va esculpir a la llinda de la porta principal, avui convertida en finestral: “Fernando VII-30 marso 1814”. Avui l’edifici està en procés de rehabilitació, esperant que es respectin tots els elements propis del que fou can Roca.

Després de la mort d’Antoni Roca i Ametller, la propietat de can Roca va quedar abandonada com a habitatge de l’hereu. Amb els anys, subdividida, es va arrendar, amb petits comerços, que van donar vida a la plaça de la Creu (mal anomenada plaça de les Dones). Actualment tot l’edifici està pendent de rehabilitació.

L’evolució dels temps va fer que els Roca anessin donant noves destinacions a les seves terres, van construir un gran hostal, “L’Hostal d’en Roca”, que va tenir una vida esplendorosa, en el qual, a més de les habitacions, també hi havia una bona quadra per als animals. Estava situat on avui hi ha la plaça de la Bàscula.

Buscant noves destinacions a les seves terres, Antoni Roca, l’any 1849, va fer un projecte d’urbanització del lloc on hi ha l’estació de trens. Miquel Roca va demanar permís per obrir el carrer de Folqué. Més endavant, el 1920, un altre descendent Roca va cedir els terrenys per a construir-hi l’entitat Foment Agrícola, Industrial i Comercial, l’actual Foment Cultural i Artístic, a canvi d’una llotja vitalícia.

El dia 29 de juliol de 1924, Antoni Roca i Rodon va vendre 120,000 pams de terreny, al preu de cinquanta cèntims el pam, per a construir-hi les escoles nacionals, que foren inaugurades personalment pel rei Alfons XIII, el 24 d’octubre de 1926, dedicant-les a la seva figura.