Els seus orígens provenen del món rural, que fou la base en la qual s’estructurà, en el passat, el teixit social de Molins de Rei. Es cultivaven les terres cedides en emfiteusi pels senyors o estaments que gaudien de privilegis sobre els seus vassalls, considerats serfs de la gleva, amb privilegis com els “mal usos”, que els humiliaven físicament i moralment. (Josep M. Jordà). Els pobles o bé pertanyien a la corona o formaven part d’una baronia o d’un marquesat. La gent, però, preferia dependre de la reialesa o d’una comunitat religiosa ja que el tracte era més liberal que el d’una senyoria.

Al llarg dels segles, les revoltes reivindicatives dels remences, amb la Sentència Arbitral de Guadalupe (s. XV), el Corpus de Sang (s. XVII) i les lleis liberals de Mendizábal del segle XIX, van fer que les terres quedessin redimides de les antigues càrregues de procedència senyorial.

Els pagesos que disposaven de més mitjans econòmics, alliberats ja de les antigues càrregues, havien aconseguit aplegar dins una àmplia propietat diverses terres, per les quals satisfeien delmes, primícies o censos. Foren ells qui les anaven cedint als petits parcers, segons les condicions que es determinaven en els contractes de parceria. Les vinyes es cedien a rabassa morta, o sia durant la vida dels ceps plantats. Duran els anys de la Segona República es repetia l’eslògan “La terra per a qui la treballa” i es va promulgar la Llei de Contractes de Conreu.

A Molins de rei, com a tots els pobles, sempre hi ha hagut els grans propietaris de cases pairals i els petits pagesos.

La industrialització, la mecanització de tots els treballs i la modernització de la vida han fet desaparèixer uns i d’altres; per altra part, l’evolució de les mateixes famílies ha fet extingir el concepte de nissagues, Ara tot forma part de la història d’un passat pairal.

És per això que voldria explicar d’una manera resumida, la història d’una casa que fou Can Roca.

Els Roca, o un Roca, es troba a Molins de Rei l’any 1464, i es tracta d’en Pere-Joan Roca. El 1515 es troba a Gabriel Roca.

En el segle XVII, en un capbreu de l’any 1656, es troba que Pere Ros, que havia pres el cognom de la seva esposa, Eulàlia Roca, i a qui per tant anomenaven Pere Roca i Ros, reconeixia els drets de la baronia sobre els seus béns. Així els Roca declaraven quaranta-quatre peces de terra, a més de la casa del carrer de Baix, cantonada al carrer de Fusters, avui de Boters, on residien.

Aquesta casa llindava a orient, amb Salvador Canyadell, el que abans havien estat les cavalleries del palau; a migdia, amb el que abans havia estat l’hort del palau; a occident, amb el carrer de Baix i al nord, amb el carrer dels Fusters.

Més endavant trobem els Roca situats en una primitiva finca del carrer de Baix. Segurament, aquesta casa fou reformada o edificada de nou l’any 1700, ja que se’n conserva la volta del portal, situada actualment a l’edificació moderna que va substituir l’antiga casa pairal (casa núm. 52 del carrer Rafael Casanova, antic carrer de Baix), com a remembrança d’un passat pairal.

Aquesta antiga casa pairal va quedar plasmada en una pintura de Miquel Carbonell i Selva (Museu Municipal). La casa tenia, com quasi totes les cases pairals de certa importància, tres cossos: el central, on hi havia l’entrada i potser l’escala; un cos a l’esquerra i un altre a la dreta, on es repartien el menjador, la cuina, la pastera, el forn, el celler per a servei de la casa, etc. En el pis hi havia la sala i els dormitoris. En el cos central hi havia un segon pis, que eren les golfes, on, segurament, hi havia el dormitori del servei i on es conservaven alguns aliments per assecar.