Can Farrés

La masia de can Farrés és una bona construcció a prova dels anys, fins i tot de les barrinades de la pedrera de ciment que la sotragaven molt. Arquitectònicament  el mas té unes ínies senzilles que no han  evolucionat a causa de les reformes i obeeixen a un antic concepte de masia. To i l’escarpat terreny té una antiga font als peus  de l’antiga explotació de roca calcària de la pedrera de la Sanson. És senzilla, formada per una petita bassa de pedra de poc més d’un metre, amb sobreeixidor al costat i que es veu molt abandonada. El conreu sempre ha estat de secà. Disposa d’unes bones vistes sobre la vall baixa del Llobregat.

En Ramon Farrés i Serra va ser l’últim batlle de l’extingit municipi de Santa Creu d’Olorda el gener del 1916. Encara hi ha vilatans que se’n recorden de la Pepeta de can Farrés quan, cap als anys seixanta del segle passat, baixava a la vila a fer la compra i deixava lligat el burret -el seu mitjà de transport- a la reixa que encara hi és a la bifurcació dels carrers Balmes  i l’antic carrer Alfons II d’Aragó, avui  carrer Major.

Can Calopa de Dalt

La finca de can Calopa de Dalt està situada al nord-est del municipi de Barcelona, en l’enclavament del terme  travessat per la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei. La masia conserva elements tardo-gòtics del segle XVI, alguns de gran interès com la finestra del primer pis o les restes del llindar del balcó.

El cognom Calopa apareix documentat per primer cop el 1662. L’any 2001 l’Ajuntament de Barcelona, propietari de la finca, va posar en marxa el projecte del Celler de can Calopa destinat a l’elaboració de vi amb denominació d’origen Barcelona. El 2008 es va iniciar un nou Projecte Refós de Centre Vinícola-Agrícola de recerca i social.: “Una masia centenària, un petit celler, un bar de vins i un projecte d’inclusió social per a joves amb discapacitat”.

Can Ribes

Masia situada a l’antic camí  que condueix a Santa Creu d’Olorda. Datada per primer cop el 1329. La família Riba, que dona el nom a la masia, hi va viure des de començaments del segle XIV. En casar-se la pubilla, al segle XVII, la masia canvia de nom i passa a anomenar-se d’en Ribes de les Heures.

És un edifici de dues plantes amb un rellotge de sol a la façana i un banc de pedra. Hi ha un gran pati d’accés on a la dreta s’alça una altra construcció que fou la masoveria i, actualment és la vivenda dels nous propietaris. Fa uns anys va ser restaurat conservant l’estil original  (amb la intenció de transformar-lo en un restaurant i, més tard, en una institució educativa. Actualment no s’hi veu cap activitat).