El Castellciuró

El Castellciuró és actualment un castell en runes i un excel·lent mirador. Està documentat al s. X com a fortalesa defensiva de la zona d’Olorda i on s’ubicava la torre de “Guadallo”, El 1162 els Hospitalers el reben en propietat com a Olivari de Cedró, Cidró o Ciuró. No va ser fins al s. XIV que la fortalesa va esdevenir castell situat en zona limítrof amb l’objectiu de controlar les terres. El 1949 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Després de tenir incomptables propietaris, va ser donat a la vila de Molins de Rei, actual propietari.

Jardí Botànic del CEM

Situat al camí de Santa Creu d’Olorda i a tocar de la masia de can Vilagut, el Jardí Botànic del CEM (Centre Excursionista de Molins de Rei) és un projecte que vol incentivar el coneixement de les plantes que es poden trobar quan caminem per la serra de Collserola. La seva importància rau en la diversitat de plantes: culinàries, medicinals, ornamentals, mediambientals...a més de fomentar la diversitat amb un hotel d’insectes i refugi de rèptils i algun petit mamífer. Disposa d’un estany, caixes niu i menjadors per a ocells. També un espai per actes didàctics i audicions.

Masia de can Vilagut

Masia situada a l’antic camí que va a Santa Creu d’Olorda. Està documentada des de1368, quan es coneixia com el mas de Raimon, ça Torra o can Satorra. És a partir del segle XV que es coneix com a can Vilagut. Es reformà al segle XVIII, com confirma la data del rellotge de sol del 1786 i, de nou, l’any 1971, desvirtuant-la una mica de com era en l’original.

Just al seu davant hi trobem una hípica, que no té cap relació amb la masia.

La font de la Tartana

Seguint per l’antic camí de Santa Creu s’arriba a una cruïlla de camins (quatre camins) i a la dreta trobem un cartell que indica can Bofill, on s’hi arriba passant per la font de la Tartana, també coneguda com la font de can Bofill o la font de l’Oratori de sant Jordi. Dintre de l’arcada on està la font principal, a sobre del porta de ferro hi ha la imatge amb majòliques de sant Jordi, molt malmesa.

Masia de can Ribes

Tornant a l’antic camí de Santa Creu en direcció a Santa Creu, es troba la masia de can Ribes, per la família Ribes, datada per primer cop el 1.329. Hi va viure des dels començaments del segle XIV al XVII en casar-se la pubilla. La masia canvià de nom i passà a anomenar-se d’en Ribes de les Heures. És un edifici de dues plantes amb un rellotge de sol a la façana i un banc de pedra. Hi ha un gran pati d’accés on a la dreta s’alça una altra construcció que fou la masoveria. Ha sofert una recent restauració conservant l’estil original.

Santa Creu d’Olorda
Coves de Santa Creu

Santa Creu d’Olorda és una ermita romànica datada entre els segles VIII i IX. Del conjunt formava part l’ermita, el cementiri, la casa rectoral i un castell. Va ser modificada amb els anys. El creuer elevat és d’estil carolingi (s. IX i X), el campanar d’espadanya (s, XIV), reformat el 1619. La porta renaixentista actual (s. XVII). Va ser incendiada el 1936 durant la Guerra Civil i restaurada després pel Centre Els Blaus de Sarrià.

L’any 2016 va fer 100 anys de la desaparició del terme municipal de Santa Creu d’Olorda, demarcació creada el segle XIX i regida per un govern local. El terme va ser repartit entre Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià (municipi fins al 1921).

Les característiques geològiques de la zona ha donat lloc a la formació de mines i cavitats on s’hi han trobat diverses restes arqueològiques, que es troben al Museu de Molins de Rei.

Notes:
El gran pessebre de la parròquia de Sant Miquel està instal·lat a la capella del sant Crist. Els autors del pessebre són Josep Viñets, la Cesca Fernández i el Nil Viñets que, com cada any, hi han dedicat moltes hores i total il·lusió.