La farigola és una planta medicinal originària de la zona mediterrània. La seva denominació en llatí és Thymus vulgaris. Segons contrades també timó o frígola, abundant per tot Catalunya i molt estimada com a herba remeiera, a la cuina, o en la elaboració d’aiguardents que es maceren amb diverses herbes i solen donar unes begudes estomacals.

Encara que habitualment s’utilitzen les fulles i les flors, també sol fer-se servir la planta sencera amb les tiges incloses. La floració comença a la primavera i la poden trobar florida al llarg de l’estiu.

Se’n coneixen les propietats medicinals des de temps molt remots. Els egipcis les utilitzaven juntament amb altres plantes medicinals en l’embalsamament dels cossos dels faraons, perquè les seves propietats antisèptiques i antioxidants disminuïen la putrefacció.

Té una aroma deliciosa. El fet que sigui aromàtica la converteix en una de les plantes medicinals que es poden destil·lar per poder obtenir les molècules d’oli essencial que s’usa en la disciplina terapèutica de l’aromateràpia, i amb uns resultats excel·lents, per cert.

La farigola ha estat i és molt utilitzada en la cuina per les seves característiques aromàtiques per aportar la seva exquisida olor i el seu excel·lent gust a plats molt diversos d’arròs, peix, carn i verdures. També perquè tenen grans propietats medicinals a nivell digestiu. Una infusió de farigola millora el procés digestiu i serveix contra problemes com la diarrea i la dispèpsia. Si es posa una mica de farigola quan es cuinen llegums, s’aconsegueix una ajuda contra les flatulències posteriors a la ingesta d’aquests aliments. També es fan vinagres macerats amb farigola per amanir amanides i altres plats gastronòmics.

Reanima i enforteix tant el cos com la ment. La farigola desperta el coratge, el poder i el valor que tenim a dins i que de vegades oblidem posar en pràctica. Augmenta la energia i l’autoestima. Ens ajuda a no deixar-nos vèncer per la por, la debilitat, la vulnerabilitat i la indecisió.

Com que és diürètica redueix l’àcid úric, i alleuja la gota, el reumatisme i l’artritis. També és estimulant a nivell circulatori i relaxant muscular; útil en casos de dolors musculars, lesions esportives, torçades i lumbago. A la pell va bé per a ferides, cremades, dermatitis, infeccions i acné.

La frígola, tal com sol dir-se a la farigola a les Balears, és una beguda d’aquelles illes, en especial de les Pitiüses, o sigui Eivissa i Formentera.

L’aiguardent es destil·la amb un alambí sent la farigola el seu ingredient essencial, donant com a resultat una beguda dolça i d’un color ataronjat. La frígola és allà una beguda popular, que per contra d’altres aiguardents d’herbes no té origen en cap convent, és una mena de ratafia que van portar els empordanesos que emigraren repoblant l’illa al segle XVIII.

El pintor, escultor i ceramista Joan Miró, d’avi mallorquí i vinculat a l’illa, on va morir el dia de Nadal de 1983, tenia en gran estima la farigola. Lluís Permanyer ho explicava a La Vanguardia del 18 de setembre de 1982, pàgina 29, en un article titulat Quiere ver la escultura del escorxador amb motiu de la llavors propera inauguració de la seva escultura Dona i ocell, al parc de l’Escorxador de Barcelona que quan Miró anava a treballar amb el ceramista Josep Llorens Artigas a Gallifa, sempre anava proveït de l’ampolla de frígola, i ambdós, després d’una esgotadora jornada de treball, a peu de forn compartien la frígola bevent-la com si d’una beguda ritual es tractés.

FARIGOLA

La farigola ha florit
ara al cor de la quaresma.
Si en viu el seu esperit
també n’observa les regles,
que és morat el seu vestit
i es fa humil com cap altra herba.

La farigola ha florit,
que s’acosta el sant divendres.
Amb els seus ulls tan petits
vol contemplar la Sofrença.
La farigola ha florit
per perfumar el son de Crist.