El Palau de Requesens és un edifici històric, de mitjans del segle XV, actualment protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIL). Per aquest valor històric i la protecció patrimonial, s’ha dut a terme una intervenció arqueològica.

A partir de l’arqueologia es documenten i estudien els nivells i les estructures situades al subsol i també als murs existents d’una edificació històrica. El conjunt de treballs arqueològica, juntament amb les dades històriques permeten determinar l’evolució constructiva de l’edifici.

Aquesta recuperació del patrimoni ha estat possible amb l’ajut d’altres administracions que han col·laborat en el seu finançament, com el Ministerio de Transportes, Mobilidad i Agenda Urbana a través de l’1,5% cultural, els fons FEDER i la Generalitat de Catalunya, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que ha participat en la redacció del projecte.

Amb aquesta important intervenció, el Palau de Requesens, escenari de fets històrics i propietat d’un llinatge que va tenir un paper molt rellevant a l’època del Renaixement, s’espera que torni a recuperar el protagonisme com a centre del Renaixement, un centre on, lligat amb la història del Palau i la nissaga dels Requesens, vinculada al poder civil, al de la noblesa i al poder reial amb Carles V, pugui oferir una proposta identitària i singular.

El Palau en els seus orígens seguia les pautes de la tipologia constructiva gòtica d’articular els espais i les habitacions al voltant d’un pati central.

L’edifici presentava una geometria rectangular i tenia diferents nivells, alhora que la construcció s’adaptava al desnivell que presentava el terreny (entre sis i vuit metres).

La façana que s’orientava cap al sud-oest, oferia un aspecte monumental amb grans portalades i finestrals que donaven a l’hort i als jardins que s’estenien per la propietat.

Presentava dues àrees diferenciades: la funcional, dedicada al treball agrari amb cellers, estables i magatzems; i la zona residencial, on s’accedia per l’escala d’honor, amb la sala gran i les cambres on transcorria la vida dels seus habitants.

Per a l’edificació del Palau es va utilitzar una tècnica i uns materials que van possibilitar una construcció àgil i econòmica.

Per la construcció dels murs es van emprar diferents tipus de paraments entre es quals predomina la tàpia. En els angles, els pilars, els emmarcaments d’obertures i en els elements escultòrics, s’utilitzà la pedra.

En el curs dels anys, el Palau ha tingut diferents usos. Ha estat utilitzat com a magatzem, caserna militar, hospital i espais industrials. També s’hi han fet diverses reformes i ha patit les conseqüències de la invasió napoleònica i les guerres carlines, a banda d’incendis i riuades. Això ha contribuït al fet que s’hagi produït una gran transformació de l’edifici original.