El Botànic del CEM va obrir les seves portes per primera vegada el dia 1 de maig de 2022 i des d’ençà l’entitat l’ha dinamitzat combinant la pedagogia, la cultura, l’oci i l’estima per la natura. Es troba a la Masia de Can Vilagut, Camí Antic de Santa Creu d’Olorda, s/n. Visites lliures i concertades i guiades.

La divulgació de les plantes de les nostre contrades mediterrànies de terra baixa i per acostar els visitants a l’essència d’un estil de vida arrelat al territori

En espai d’uns 1.500 m2 s’hi troben gran diversitat de plantes silvestres amb les quals ens hem relacionat al llarg de la història, moltes d’elles aromàtiques i amb diferents usos culinaris i medicinals.

El Botànic del CEM també vol augmentar l biodiversitat de la zona atraient una gran quantitat d’aus i insectes pol·linitzadors. És per això que hi trobem un refugi de fauna, una bassa d’aigua amb amfibis i capses -niu per a ocells.

El Botànic del CEM és obert a tota la població, especialment als infants perquè siguin conscients de les relacions que hi ha entre els éssers vius i el medi natural on viuen, i de la importància de la seva preservació.

Són importants també les audicions musicals de cara al bon temps que tenen una gran acceptació per a totes les persones que visiten el Botànic.

Avui en aquest primer article parlarem d’una planta aromàtica que podem veure al Botànic.

LA CAMAMILLA

La camamilla és una herba remeiera molt estimada per la medicina popular, puix que gaudeix de notables propietats calmants del sistema nerviós i, sobretot, afavoreix la digestió.

El religiós caputxí fra Jacint de Sarrià (+1778) escriví que de la flor de la camamilla se’n fa un oli molt bo “per a mitigar los dolors, y la decocció de la camamilla mitiga los dolors del ventrell y és bona per moltes enfermetats, dona ganes de menjar y té virtut de resoldrer”.

La camamilla és una planta que trobem de manera espontània a les vores dels sembrats i que també creix abundosament en erms i guarets situats al nord-est del territori peninsular ibèric. De la camamilla només s’utilitza la infusió de les flors que cal haver collit en un dia serè i clar, i després fer-les assecar a l’ombra.

El cèlebre metge de la Universitat Complutense, D. Andrés de Laguna (+1560) escriví sobre les propietats més desconegudes de la camamilla, i assenyalà que “sana la ictericia y las enfermedades del higado; y sirve su conocimiento de muy útil fomentación contra las pasiones de la vejiga”.