Aconseguir descobrir el nostre passat més llunyà i la manifestació de les diferents cultures que van protagonitzar-lo fou pel Grup d’Arqueologia del nostre Museu una sensació fascinant. Sense documents escrits que identifiquessin i que n’acreditessin l’existència, fou per mitjà dels estris o les restes de construccions que ens deixaren i que, en el seu moment descobriren la seva presència om avui vivim nosaltres.

Va haver de ser de forma fortuïta que el descobriment d’un assentament romà a la vila va omplir el buit que es tenia pel que feia a la seva presència històrica. La circumstància es produí un dia de febrer de 1975 quan Eloi Bergadà explica que “quan anava amb tren a Barcelona i, casualment, anava mirant l’eixamplament que s’estava efectuant de l’alt talús de terra del costat esquerra de la via del tren, en direcció a Barcelona. Va ésser en passar quan vaig observar uns fragments de tègules romanes que apareixien a la part alta del talús recentment rebaixat, situat a prop de la masia de ca la Còrdia”.

La prospecció uns dies després, de tot aquest terreny de cultiu abandonat on aparegueren les restes en va confirmar el descobriment. Aquell nucli de ceràmica del talús de terra i la recerca per tot aquest terreny va proporcionar força fragments de tègules, àmfores i gerres de ceràmica romana comuna, acompanyada de fragments de ceràmica fina sigillata, habitual en aquests jaciments romans. A més, la important troballa d’un paviment en opus signinum localitzat en un altre talús de terra de l’extrem sud d’aquest terreny, acabaria de confirmar l’emplaçament d’un nucli rural romà. Aquest paviment degué quedar al descobert en eixamplar l’antic camí de carro que hi havia al peu del talús, camí que, després de traspassar la via del tren, portava a la masia de ca la Còrdia.

Posteriorment, els nous materials localitzats en les prospeccions que periòdicament hi realitzava el Grup d’Arqueologia del Museu confirmarien la presència romana en aquest lloc. Tant de tipus de ceràmica recuperats i les restes de construcció localitzades, com la situació del terreny prop de pla, coincidien perfectament amb aquests assentaments romans que es coneixen com a vil·les romanes.

Finalment, l’any 1983, en aprovar-se un pla urbanístic de la zona de ca la Còrdia que afectava el jaciment, el Museu demanà un permís d’excavació al Departament d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. L’excavació fou dirigida per Josep M. Solias i Manuel Julià, arqueòlegs, i Eloi Bergadà, subdirector del Museu, i l’efectuà el grup de recerques del Museu. Es realitzà una cata de 4 per 3 metres, just a sobre del paviment descobert, l’únic lloc amb restes arquitectòniques que coneixien. En rebaixar el terreny aparegué un mur de pedres acollades amb morter de calç que enllaçava amb el paviment que ja coneixien. El punt d’unió dels dos elements estava acabat amb una motllura de mitja canya, habitual en els dipòsits hidràulics construïts en aquella època.

El material ceràmic recuperat va ser força escàs, si bé els fragments de sigillata sud gàl·lica i hispànica amb decoració de sigillata clara A, segons les seves formes, donava una cronologia d’ocupació molt aproximada que situava aquesta vil·la romana de ca la Còrdia en l’Alt imperi, entre el segle I i mitjans del segle III després de Crist.

Poca cosa més descobrí l’excavació realitzada perquè aviat s’iniciaren els treballs de rebaix i esplanació dels terrenys per a la construcció dels habitatges.

Sortosament, aquesta part de la vil·la romana on aparegueren les restes arquitectòniques i el material ceràmic pràcticament no foren rebaixades i a més, estigué destinat com a zona de parc i jardí. El fet favorable que no estigués ocupada en aquells anys pels nous edificis, si més no, hagués facilitat molt fer-hi més excavacions.

Aquests treballs se seguiren efectuant periòdicament amb campanyes amb intensitat, que començaren el dia 1 de juliol fins al dia 8 del mateix mes, i després del 22 al 30 d’agost del 1983. Com totes les activitats del Museu, “ aquesta està oberta a tothom que vulgui participar, ja que a part de col·laborar en una tasca de recuperació del patrimoni de la vila, hi ha l’oportunitat d’aprendre uns coneixements i una iniciació en una disciplina que molt poca gent coneix, i que val a dir que resulta ésser força interessant” Aquesta crida la firmaven Eloi Bergadà, Manuel Julià i Josep Maria Solias. No hem trobat més documentació.