Què eren i què significaven aquests llocs d’ocupació rural coneguts com a vil·les romanes? En primer lloc, són un exemple evident de la transformació social produïda per la romanització del país, després de l’ocupació. La gent indígena ja havia abandonat els seus poblats dels cims de la muntanya i ara, plenament integrada en el món rural, constituïa la població obrera que vivia i treballava en aquelles vil·les.

Les vil·les romanes, com avui les masies, eren unes unitats d’explotació agrícola més o menys grans i al mateix temps, la residència ocasional de dignataris o militars retirats que solien viure a la ciutat. Algunes tenien grans construccions amb fastuoses residències, on el luxe romà era molt present amb marbres, mosaics, piscina, escultures, estucs, etc.

Generalment, aquestes explotacions eren ateses per administradors i capatassos que dirigien les feines del camp que realitzava la classe treballadora, formada per la gent del país i els esclaus.

Aquelles vil·les eren molt nombroses i estaven repartides per les zones més fèrtils del litoral i el prelitoral. És gairebé segur que l’assentament romà de ca la Còrdia i altres zones properes estarien vinculades a la propera ciutat de Barcino i explotarien els millors terrenys per al cultiu de la vinya, alhora que s’aprofitarien de la seva immillorable situació al costat del riu Llobregat (Rubricatus), que els procuraria un mitjà per transportar els seus productes fins al mar.

Per testimonis descoberts, és molt evident que les vil·les romanes d’aquesta àmplia zona eren explotacions vinícoles. Les restes de premses de vi trobades a una vil·la de Pallejà i, sobretot, la gran producció d’àmfores de ceràmica per transportar el vi que elaboraven en els forns de les vil·les del Papiol i de Castellbisbal, demostren clarament una gran dedicació en aquest cultiu.

Segons sembla, els vins que produïen eren molt sol·licitats a França en competència amb els vins del sud d’Espanya i d’Itàlia.

Les àmfores portaven imprès el nom que indicava la procedència i eren exportades, plenes de vi, a diferents llocs d’Espanya dominats per l’Imperi Romà. El transport de les vil·les fins als vaixells ancorats a la costa es feia pel riu, segons sembla indicar per una gran acumulació de restes d’àmfores romanes descobertes en un lloc prop del riu que segurament era utilitzat com a embarcador i que es trobava situat, dret per dret, de la vil·la romana de ca la Còrdia. Després de prop de 2.000 anys, aquests fragments d’àmfores es trobaren quan es feien extraccions d’àrids, a uns 10 metres per sota del nivell actual dels camps de cultiu.

(En parlarem més concretament en el següent article). En alguns casos, com la masia de can Pedrerol de Baix, es troba assentada a sobre mateix de les restes de l’antic edifici romà. En d’altre, com la de can Tintorer del Papiol, la de ca l’Espluga de Pallejà i la de ca la Còrdia, de Molins de Rei perdura la masia que ara els dona nom.

El Grup d’Arqueologia del Museu de Molins de Rei, als anys setanta del XX, després de molts treballs per aconseguir la localització a Molins de Rei o el seu entorn de diferents assentaments de l’home prehistòric, que ocupen una llarga cronologia de cultures fins arribar a la història antiga. Els materials que van fabricar són tots els testimonis que ens van deixar i, recuperats en les recerques, avui es troben exposats a les vitrines del Museu Municipal.