Sant Feliu de Llobregat, 25 d’octubre del 2013

Benvolgut P. Josep M. Blanquet, sf.

He seguit amb molt d’interès tot el procés de beatificació del màrtirs del segle XX, especialment als religiosos de la Congregació de la Sagrada Família, amb les notícies aparegudes a la revista Sagrada Família, com també a la publicació setmanal Catalunya Cristiana.

Segons les meves anotacions sobre la història del Col·legi Sant Miquel, he trobat que dos dels beats, formaren part de la Comunitat Religiosa del nostre col·legi: P. Joan Franquesa Costa i P. Robert Montserrat Beliart. No en tinc anotat cap més que hagi passat pel col·legi.

El dia de la beatificació, veient l’acte, vaig pensar en ells perquè gràcies a ells i a tants altres, religiosos i seglars, el Col·legi Sant Miquel ha continuat l’obra de sant Josep Manyanet a qui he tingut l’alegria i el goig de veure el seu pas cap a la santedat en les dos processos de beatificació i canonització, sent testimoni real en els actes.

Vull unir-me a la Congregació per aquest reconeixement a religiosos i religioses que donaren la vida per uns ideals que no s’haurien de perdre mai, avui dia.

Aquest any, per a mi, ha estat també de recordança d’aquell 1 de setembre del 1963, quan vaig iniciar el meu camí al Col·legi Sant Miquel. Ha fet 50 anys! Han estat per raó d’edat i de data obligatòria de la jubilació (65) 48 anys, 2 mesos i 8 dies. I aquí acabà tot. És un dolor al cor veure com ha acabat tot. Fa poc, parlant amb un religiós de l’Orde em deia que seguint els paràmetres de l’edat, creia que jo era el professor que havia estat més anys d’ensenyament en un mateix col·legi de la Congregació. Tota una vida.

Ara, passar per davant del Col·legi, em dol com si hagués estat desposseït d’uns valors en els que creia.

En aquest dos anys, després de la meva jubilació, he assistit a comiats d’altres companys que havien estat al Seminari de Tarragona i que després es dedicaren a l’ensenyament en centres religiosos a Barcelona i, realment, P. Blanquet, m’agafà una tristesa interna molt gran en veure com els acomiadaren en aquell moment i, com, ara els tenen presents en actes que se celebren. Vaig sentir en aquells actes una espiritualitat molt profunda tant en els actes com en les persones, religioses i seglars, allí presents.

Novament, per acabar, reitero la meva satisfacció per l’acte de beatificació. Els tindrem presents en les nostres oracions perquè des d’allà, juntament amb sant Josep Manyanet, ens guiïn pel camí que no he deixat, malgrat circumstàncies. I l’encoratjo perquè el procés de la beatificació del P. Magí Morera arribi a bon port. Jo el vaig conèixer i tractar en les visites que féu al nostre Col·legi. Crec que és digne de ser venerat.

El saludo