Ja està, ja ha passat Nadal; un any més han arribat i han marxat unes festes que no tots gaudim de la mateixa manera i que no tenen el mateix significat per a tothom. El que ningú pot discutir, però, és que Nadal és una festa dels nens i per als nens, no tant perquè ells són els primers a gaudir-la –que també-, sinó perquè la seva presència té la gran virtut de transformar, si més no per unes hores, el complex engranatge del món dels adults. Tant se val si un és pare, mare, avi, àvia, oncle, tia o simplement amic o amiga; la presència d’infants crea il·lusió, encomana alegria i aconsegueix que els somriures predominin per sobre d’altres expressions.

A les cases s’estableixen tradicions diverses que en general conviuen en harmonia; així, no és estrany veure un tió al costat d’un Pare Noel, l’arbre de Nadal o el pessebre més tradicional, amb els tres reis inclosos, no fos cas...

A Catalunya les famílies encara solen ser extenses, i més considerant que s’han allargat notablement els anys de vida, s’ha ampliat la convivència intergeneracional. Tradicionalment els dies de festa es compartien entre la família del pare i la de la mare, de manera que amb un any d’antelació les àvies s’ocupaven de recordar a tothom quina era la festa que els pertocava. Ara, amb la varietat de noves famílies, el tema s’ha complicat més, i costa, a vegades, organitzar i distribuir de forma més estructurada el Nadal. Cal una bona planificació per poder arribar a tot arreu,  i les normes han d’estar perfectament establertes ja que, si no, les festes es poden convertir en un trencaclosques difícil de solucionar i que pot comportar molts malentesos. I si tot encaixa bé, esperar que les sobretaules acabin en pau.

Ara bé,  no tots tenen tanta família i aquestes festes no sempre són els dies més alegres. Les absències es fan més presents que mai i al voltant de la taula hi ha cadires buides amb les quals cadascú conviu de la millor manera que pot.

Durant força anys aquestes festes es van criticar durament perquè havien perdut el seu autèntic sentit religiós. Es deia que l’esperit nadalenc havia quedat ofuscat pel corrent consumista. I en això els dono tota la raó. Certament, aquest Nadal hi ha moltes persones que ho passen malament, ja sigui perquè han perdut la feina, perquè han vist reduïts els seus ingressos o fins i tot perquè s’han quedat sense sostre, i en l’altre platet de la balança, trobem que molts nens, massa, s’han vist sepultats amb  tants paquets... Quina societat hem contribuït fer que només veu en els regals el signe de l’estimació. Quanta  equivocació de model de vida que ens hem imposat.

Ara, no vull ser un trenca il·lusions. Si el Pare Noel ha passat de llarg, si el tió no us ha cagat res, si sota l’arbre cap paquet amb el vostre  nom, encara hi sou a temps. Els Reis! Última esperança. Escriviu la carta. Desitgeu-los un bon viatge i digueu a Ses Majestats que amb poc us conformeu, i ja veureu com el vostre desig serà realitat, us ho diu un que encara confia en ells amb il·lusió.