El cant de les caramelles s’ha convertit en una exaltació turística i festiva, més que religiosa, de la Setmana Santa. La celebració d’aquesta festa tradicional coincideix amb la primavera, una època de ressorgiment, després del fred de l’hivern comença la bonança i el paisatge recupera una àmplia tonalitat de colors.

De fet, el nom d’abril prové del llatí aprilis, una paraula que deriva d’aperire, que vol dir obrir. Segurament els romans van triar donar-li aquest nom al mes d’abril perquè és quan la natura comença a obrir-se.

La festa de Pasqua té també un origen relacionat amb el camp i la naturalesa. Antigament, era el dia en què se celebrava la florida de les flors i la gent sortia al carrer per cantar el retorn de la primavera. D’aquí ve el nom de Pasqua Florida i que algunes lletres parlin de la primavera.

La Pasqua de Resurrecció no s’entén a Catalunya sense el so característic de les caramelles, una de les tradicions més arrelades a casa nostra que es remunta al segle XVI. Colles de cantaires envaeixen els carrers dels pobles de Catalunya amb els seus cants i els seus balls. En el seu origen més antic, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la resurrecció de Crist.

Les caramelles, en un inici eren unes cançons populars satíriques, que es cantaven per Pasqua, amb una lletra irònica sobre diversos temes d’actualitat. Posteriorment, els temes van evolucionar cap a l’àmbit religiós per expressar l’alegria de la resurrecció de Jesucrist. I els seus cants eren els goigs de Nostra Senyora del Mont, coneguts popularment pels goigs dels ous.

En moltes contrades es completava la cantada amb altres goigs més profans, com els goigs a les minyones o els de les botifarres, fins arribar als nostres dies que generalment es canten tonades festives i ja no es recorden gaire de les arrels de caire místic.

Antigament, els cantaires anaven per les cases amb les típiques cistelles engalanades, preparades per recollir almoines a peu de carrer o alçant-les, amb corrioles, fins als balcons. Després de cantar, els habitants de les cases els feien regals: ous, botifarres i aliments greixosos - cosa que indicava que la quaresma s’havia acabat- o diners. Així ens ho indica una cançó típica de la diada:

Si les gallines us ponen
ens podríeu donar uns quants ous,
i per postres fruita seca,
panses, ametlles i anous.
si heu fet bona collita,
de la bóta del racó
ompliu-nos una garrafa
que ens el beurem amb porró.
Que avui és Pasqua Florida,
i mullarem la cançó.