Neix a Molins de Rei el 21 de juliol 1942 al número 22 del carrer Ponent, al fons del passadís, a mà dreta a l’habitació dels pares.

El seu pare, Josep Pellicer Pérez era natural d’Era Alta (Múrcia). Van venir a Catalunya als 14 anys –ell i el seu pare-. El seu avi es posà malalt i tornà al poble. El seu pare es quedà sol. Va trobar un home que treballava a una cantera i el va col·locar de pinche portant l’aigua als treballadors i per manca de diners es quedava a dormir a la mateixa cantera. Als 17 anys entrà a la Canadiense , que després passà a ser Riegos y Fuerzas del Ebro i finalment FECSA.

La mare, Francesca Esteve Sabaté, era de Vallbona (Anoia) i els seus pares tenien una botigueta de queviures.

El pare treballava en les línies elèctriques i com que tiraven línies cap a Barcelona, van fer posada a Vallbona i allí va conèixer a la seva mare. Es casen i vénen a viure a Molins de Rei, on la Companyia havia instal·lat la Central.

Viuen en diferents llocs, esperant els pisos que es feien al davant de la Central, on actualment viuen la Quimeta i el Miquel.

Tenen 5 fills: 3 nois i dues noies.

El Miquel va a les Escoles Nacionals. Als caganers amb la senyoreta Miquela, a la primera classe amb el senyor Blanc, a la segona, amb el senyor Aragonès, la tercera amb el senyor Delso.

Els anys 50 el senyor Macías funda l’Acadèmia Sant Jordi. A la primeria eren pocs alumnes. Allí continua els estudis fins als 14 anys, amb el senyor Català perquè el senyor Macías fa milícies. Estudia Comerç.

Estem a la postguerra i hi ha gana. El senyor Macías li diu un dilluns que vagi a treballar al taller J. Serrahima. El col·loca al despatx a arxivar. S’hi està 3 o quatre mesos. Demana anar al taller i aprèn a ser tallador. Plega l’empresa i es posa un taller de banyadors. Hi ha quatre dones i ell sol que talla, fa les comandes i té cura del bon funcionament del taller.

L’any 1962 la riuada ho fa malbé tot i el sr. Serrahima s’ho ven tot. La Turbo s’interessa a través del sr. Massó, però després diu que no li interessa i li demana al Miquel que vagi a treballar amb ell. Un taller amb moltes dones. El primer patró que surt es fa a la taula del menjador de casa seva. Estan al carrer Raseta de la Creu.

Ve el moment de fer el servei militar i li toca a l’Àfrica (Ceuta). Quan torna el seu lloc a Turbo és ocupat. Passa per diferents llocs dintre de l’empresa arribant força amunt. A Turbo hi treballa 22 anys molt ben acompanyat. Hi ha prop de 300 dones... Tanca les portes l’empresa l’any 1983.

Al mateix temps col·labora amb moltes entitats de la vila. És soci del gairebé 90% de les entitats.

L’any 1954 comença a fer teatre amb en Josep Cariteu i després amb en Lluís Puiggarí. Abans a l’Ateneu (Centro Musical Infantil) amb el sr. Domènech on es combinen cançons, caramelles i teatre.

La veïna Quimeta i ell, el veí decideixen casar-se l’any 1968.

Als anys 70 comença a dedicar-se al cine amateur però des de molt jove ja era la seva afició. Abans havia fet de cabinero al Foment, Savoy i Joventut. Més endavant es funda el Grup de Cine Amateur, als baixos del Foment. Aprèn a fer pel·lícules i, a partir d’aquí comença a fer-les per la família amb els fills i altres activitats.

Des de l’entrada de la democràcia filma tots els esdeveniments que passen a Molins de Rei.

Creixen els fills i també els valuosos arxius, que contenen cintes, programes, llibres i altra documentació que va des de les acaballes del segle passat fins ara que han servit i serveixen per a la consulta de moltes persones i entitats.

Les cintes conserven aquell aire de nostàlgia, de record i d’enyorança de moltes coses de Molins de Rei que han desaparegut. Ens ho ha recordat diferents vegades en les projeccions fetes en molts actes. Al Museu Municipal també hi ha fet projeccions molts concorregudes.

La ràdio, Ràdio Molins de Rei, ha estat, és i serà un estadi en el seu cor que no pot deixar. El desembre de 1980 escolta el primer programa però no el grava. El 1981 es fa la inauguració oficial de la mateixa. Hi ha una pel·lícula sobre aquest primer any. Comença la seva primera col·laboració “La nostra Vila” des de l’any 1981 al 1984.

Torna a la Ràdio l’any 1990, quan torna el Miquel Armengol, com a director, on continua aquell primer programa “La nostra vila” (1982-83).

Fa en aquests següents anys molts programes, tots fent referències a Molins de Rei, explicant la història del Foment i de la Joventut.

Ha filmat moltes entrevistes a persones públiques. Una de les que recorda amb més impacte és la del president Tarradellas, a casa seva.

Actualment està al Consell de Direcció i al Consell d’Administració de Ràdio Molins de Rei.

Un altre apartat de la seva vida, entre els anys 1980-2003, és la de cuiner junt amb altres companys. Ha fet esmorzars, vermuts, dinars i sobretot paelles col·lectives. Recorda el Miquel Escala, que els deixà el 1993.

Forma part de la colla dels Miquels. Explica actualment la història de Ràdio Molins de Rei i col·labora en la tertúlia dels Miquels dels divendres dintre del programa, també, del Bon dia.

Ha estat nomenat Miquel de l’Any, Molinenc de l’Any i Pregoner de la Festa Major 2007, on es va poder gaudir de la seva detallada exposició dels fets de la nostra vila que si no fos per ell, quedarien en l’oblit i més tard, esborrades.