Pepeta Moreu era una bellesa imponent. “Rossa, de cabells de color or vell, quasi caoba, d’un estrany atractiu que es feia mirar”, va escriure en unes memòries inèdites el seu germà petit, l’hereu d’una família que durant anys i panys no va gosar parlar mai, ni en públic ni en la intimitat, de la seva relació amb l’arquitecte Antoni Gaudí, o més aviat de la relació frustrada. Gaudí tampoc no en va dir ni piu a ningú, o potser sí que va fer alguna confessió al poeta Joan Maragall, amic seu, que en certes tertúlies encobria l’amor impossible del geni amb el simpàtic sobrenom d’alemanya.

Agustí Soler i Regàs, rebesnebot de la Pepeta, ha teixit una biografia que reconstrueix l’intens periple d’una dona incòmoda per als defensors de l’immaculat misticisme de Gaudí i, no cal dir-ho, per als que el volen beatificar.

L’arquitecte es va enamorar bojament d’ella, tan formosa i també molt culte, durant els anys en què va afrontar la construcció de la Cooperativa Obrera Mataronense (1878-1883), la seva primera obra important. Gaudí era un dels convidats més habituals a la casa d’aquella família molt sensible a les inquietuds d’intel·lectuals i prohoms de l’època. De fet, va visitar el domicili dels Moreu tots els diumenges durant més de quatre anys. Els Moreu l’apreciaven i el consideraven un dels seus. Fins que va arribar el dia que va demanar per casar-se amb la pubilla de la casa. I es va endur tot un desengany. La Pepeta el va rebutjar tot mostrant-li l’anell de compromís d’un altre home.

Gaudí no va tornar mai més a Cal Panxut, el nom popular de la finca dels Moreu. “Estava convençut que li diria que sí. Va quedat tocat i, a partir d’aquell moment, es va tancar en ell mateix”. No va voler saber res més de dones. Dels neguits del cor de l’arquitecte ningú en pot assegurar gran cosa perquè ell els va mantenir sempre en secret.

Gaudí va tenir paciència. Quatre anys d’espera.., per res. A partir d’aquí es va mantenir solter de per vida.

La Pepeta es va casar tres vegades. El primer matrimoni es va acabar amb anul·lació. Va enviudar del segon i l’any 1938 van morir tant ella com el seu tercer espòs, en plena guerra civil. Ella tenia 81 anys.

Soler, en el seu llibre “Pepeta Moreu, el gran amor impossible de Gaudí” parla que “Moreu va ser una dona valenta i d’una personalitat trencadora, atípica en un món tan masclista” i insisteix que té clar que els maliciosos rumors i la seva mala fama, instigada fins i tot pels sectors més conservadors de la pròpia família, van ser en gran part per culpa de les enveges. “Segurament, va ser massa avançada per a la seva època”.

Pocs li van perdonar el seu tarannà tolerant i liberal. I, és clar, una bellesa que imantava els pretendents. Qui sap si el seu no a Gaudí va canviar el curs de la història. L’arquitecte havia començat el projecte de la seva carrera, la Sagrada Família. En saber que l’amor de la seva vida no el volia, s’hi va lliurar en cos i ànima. Si s’hagués casat amb la Pepeta, la seva entrega a tan grandiosa obra hauria estat tan incondicional? Mai ho sabrem, però ho podem intuir.