Pere Puig Muset va néixer a Molins de Rei el 1911. Tant el seu pare com la seva mare, pertanyien a famílies intel·lectuals. El seu pare fou metge de Molins de Rei i el seu oncle metge. El seu avi matern havia estat veterinari. Els seus cosins els Drs. Puig i Roig foren ginecòlegs de gran prestigi i de molt grata memòria a Barcelona. Un altre parent destacat fou el Dr. Mestre Puig, Conseller de Sanitat en el Govern Català abans de la guerra civil.

Els estudis primaris els cursà al Col·legi Sant Miquel, de la Sagrada Família, de Molins de Rei. L’ensenyança secundària a Barcelona, al Col·legi Ibèric, on coincidí amb companys que arribarien  a ser persones importants com el Dr. Xavier Vilanova, els també Drs. Marcet Riba i Monegal Cerdà (que fundà una clínica amb el seu nom). Els estudis universitaris els inicià a la Facultat de Farmàcia de Barcelona, per seguir la tradició familiar, però la seva vocació, en aquella època, li agradava més la literatura i la filosofia, fet pel qual la major part del temps el passava a la Facultat de Filosofia i Lletres on trobava també els seus amics, entre els que destacava la seva admiració pel que després fou famós periodista i polític Carlos Sentís. Problemes d’aquells anys, el portaren a acabar la carrera a  Granada, on obtingué el títol de Farmacèutic en el curs 1933-34.

Amb una afició per la lectura inesgotable, després dels anys esborrats de la guerra civil i amb les noves responsabilitats per la primerenca mort del seu pare i el recent matrimoni, canvià el seu tema d’interès de la Filosofia a la ciència Bioquímica Farmacèutica, decidint-se a iniciar un laboratori de productes farmacèutics que foren originals, lluny de l’activitat general de les indústries farmacèutiques d’aquell temps, que eren meres copistes dels  avenços terapèutics realitzats fora de les nostres fronteres. Això vol dir  que es despertà en ell una vocació apassionada per la investigació a la que des de llavors es consagrà amb la mateixa força o encara més, que la que havia, fins llavors, dedicat a les lectures político-filosòfiques.

A principis dels anys 40 es presentà a la Facultat de Medicina de Madrid. En la seva nova etapa en què es trobava buscava recolzament i ajuda per a ser iniciat en el camí investigador de coses noves. Es presentà amb un estudi molt complert sobre la vitamina E, en el que concretava molt certament el problema i la seva situació. El futur de Puig Muset quedà per molts anys lligat a la Càtedra de Farmacologia i allí realitzà gran part dels seus somnis d’investigador, arribant a ser un dels investigadors més notables de la Catalunya d’aquells últims anys.

Puig Muset volia muntar un vertader Laboratori Farmacèutic econòmicament pròsper, i els  incipients coneixements sobre vitamina E semblaven un bon principi, però per altra part la seva vocació científica veia en aquella vitamina, tan poc coneguda llavors, un problema digne de ser aprofundit. Efectivament, el mecanisme d’acció de la vitamina E continuà preocupant-lo durant anys i donaria motiu a molts treballs científics de gran transcendència, encara que no tingueren la projecció internacional que mereixien.

El primer treball d’investigació de Puig Muset (en col·laboració de Valdecasas) data de 1943 “Los hidrometabolitos”. Aquests estudis s’allargaren amb resultats satisfactoris fins a l’any 1968, però el concepte de “hidrometabolitos” no prosperà, sense cap mena de dubte per la poca ressonància a l’estranger de tota l’obra de Puig Muset.

Seria interminable- a més de poc entenedora per als que som profans en la matèria- comentar els treballs de Puig Muset sobre temes científics.

El caràcter de Puig Muset  no era procliu a figurar vanitosament. Preferia el mèrit  ben fundat a ostentar càrrecs o títols. No obstant s’ha de dir que a l’interior del grup que en algun moment fou conegut com Escola Catalana de Farmacologia, tingué un paper de primer ordre per la seva constància a l’assistència, pel seu entusiasme investigador i per l’intercanvi d’idees que contínuament promovia. La fecunditat científica de la que la mencionada Escola donà bona prova en aquella època fou deguda a l’entusiasme de tots els seus components, entre els que Puig Muset figurava en forma destacada.

Malgrat la seva manera de ser, hagué d’acceptar càrrecs acadèmics importants. Per absoluta unanimitat fou elegit primer president de la Societat Catalana de Farmacologia. El seu bon caràcter i la seva fina diplomàcia féu que la seva labor la continuessin els successius presidents, ja metges ja farmacèutics, seguint la pauta iniciada per ell.

El 1965 ingressà solemnement a la Real Academia de Farmacia de Barcelona. Més tard fou elegit per ocupar la seva butaca de la Real Academia de Medicina de Barcelona, on fou tingut com un dels seus membres més destacats. A Puig Muset no li agradava gens el protagonisme de ser “mestre”. No obstant això, ho era i desenvolupà gran activitat organitzant reunions científiques i en el departament d’investigació de la seva indústria disposà una sala de conferències en la que prengueren part les més destacades personalitats científiques de Barcelona, i també ell mateix, encara que és just dir-ho, tan poc com podia.

A part de la seva dedicació a la ciència i a la investigació, Puig Muset fou un industrial de cos sencer. La indústria farmacèutica de Puig Muret no fou una indústria vulgar. El nombre de productes farmacèutics que oferia al mercat no eren molts, però tots originals i sense competència en el mercat.

Puig Muset fou un home que començà del no-res i anà construint la seva indústria pas a pas, sense donar lloc a cap moment de descoratjament per les contrarietats de la fortuna que no li faltaren. Joaquim Barraquer digué d’ell: “La figura de Puig Muset, cada vegada que es gira el full dels dies de la historiografia científica catalana contemporània, continua sent una de les absències imperdonables.”

Des de l’any 1942 fins al 1981, publicà 165 llibres sol o com coautor amb altres científics i donà 16 conferències, on deixà constància del seu treball i dels seus estudis, a més de publicar en revistes científiques d’important rellevància i en congressos.

El llibre “Pere Puig Muset. Passió pels oxígens”, per iniciativa del seu fill Pere Puig Parellada, ha aconseguit fer una recopilació de les publicacions i dels estudis fets pel seu pare, materials que s’han convertit en importants aportacions  per al món científic i farmacèutic.

El conegut farmacèutic molinenc i fundador dels Laboratorios PEVYA va morir l’any 1982 a l’edat de 71 anys.