La classificació i la distinció entre el que és art o no ho és, no es produí fins a l’època moderna, moment en què es fa l’elaboració teòrica i la consagració entre la diferència de l’art i tècnica.

Pels tipus de col·leccions que conserva el Museu, i en el sentit més ampli del terme, podem dir que el Museu de Molins de Rei és també un museu d’art.

Al costat d’objectes que podríem classificar com a pertanyents a les arts majors (pintura, escultura i arquitectura), trobem mostres del que hom classificaria com a arts menors (ceràmica, vidre, forja, tapisseria, marqueteria, gravat, etc.) o com a art popular, art realitzat pel poble i per al poble, generalment d’una manera anònima, amb finalitat decorativa i amb material simple i d’escàs valor material.

En l’anterior programa vaig parlar de la col·lecció de música i de la col·lecció de pintura de Miquel Carbonell, que formen part de les arts al Museu, com també en formen part les col·leccions d’ex-libris, de cromolitografia i de ceràmica.

El Museu guarda una col·lecció de 1.500 ex-libris, donació del col·leccionista barceloní Agustín Arroyo Muñoz.

En els orígens, només els palaus i monestir tingueren ex-libris, és a dir, la marca que servia per identificar al propietari de la biblioteca, ja que eren els únics propietaris de llibres. Després de la invenció de la impremta i l’augment consegüent de la producció de llibres, foren creats nous ex-libris que habitualment incloïen motius heràldics.

Amb la pujada de la burgesia al poder hi va haver un canvi dels grans propietaris de biblioteques. Els ex-libris no podien ja portar l’escut nobiliari, com fins aleshores, i hom inventà nous termes al·legòrics.

A Catalunya fou molt important la creació d’ex-libris durant el modernisme. El Museu Municipal de Molins de Rei guarda mostres de la primera fase (heràldica), com també de l’etapa moderna, amb ex-libris de gran qualitat d’autors tan importants com Alexandre de Riquer, Josep Triadó, J. Renart, Ramon Borrell i Lluís Garcia Falgàs.

El gran desenvolupament industrial del segle XIX va comportar l’aparició d’un elevat nombre de productes que calia fer conèixer i vendre. Aquesta necessitat de vendre impulsà el naixement del que s’anomena el cartell artístic, que al servei de la publicitat feia més llaminer i atractiu el producte que s’oferia. Va ser quan els dissenys es van ocupar dels embolcalls, els cartells, els calendaris, els programes, i quan van aparèixer les popular col·leccions de cromos.

El Museu, a més de 14 col·leccions de cromos, conserva postals, cartells de publicitat i d’exposicions que són obra de destacats artistes com Ramon Casas, Utrillo, Labarta, Gaspar Camps, Alexandre de Riquer, Borràs i Dachs, com també una àmplia mostra de l’anomenat “imprès social”, utilitzat per anunciar espectacles o actes diversos, estampes de comunió, cromos retallats, felicitacions de Nadal, targetes de visita, carnets de ball...

I com no, la important col·lecció de ceràmica del Museu, un dels millors testimonis que tenim de la continuïtat d’un tipus d’objecte en diferents etapes històriques.

La ceràmica prehistòrica i antiga, malgrat el seu caràcter eminentment funcional, ja manifesta tendències artístiques que es mostren en les formes i sobretot en la decoració, les més primitives són decorades a base d’incisions i relleus. Més endavant, gràcies a les superfícies llises que proporciona el torn, es van utilitzar la pintura i els vernissos. No és, però, fins ben entrada l’edat mitjana que la ceràmica comença a presentar novetats en les tècniques decoratives com l’esmaltat i el vidriat, que s’apliquen tant a la ceràmica artístics com a la ceràmica popular.