Els dos grans ambaixadors de Badalona al món han estat la Penya de bàsquet i Anís del Mono, la famosa marca de licor fundada pels germans Josep i Vicenç Bosch Grau el 1868 i que ara ha deixat d’embotellar el seu producte a la fàbrica modernista situada a primera línia de mar perquè les normatives municipals actuals ho impedeixen. Al passeig marítim hi podem admirar un monument amb la figura del mono amb cara de Darwin i amb la botella d’anís. Quantes famílies no han tingut o tenen encara  en el seu “moble bar” una ampolla d’aquest licor. Ha estat i és un símbol molt característic que, fins i tot, algun grup musical fa servir la seva ampolla com a instrument de percusió. La globalització ha fet que emprengués viatge i al Charles Darwin li ha tocat canviar d’aires i mudar-se a Andalusia.

L’Anís del Mono és una bona prova que la història –com l’amor- és a tot arreu. La seva etiqueta permet il·lustrar com es va rebre al nostre país la teoría de l’evolució de les espècies. Molts oients potser no saben que la cara del simi que regna a la mítica ampolla és la caricatura de Charles Darwin. 

L’any 1831, aquest naturalista anglès, navegava amb el Beagle en una expedició al voltant del món que va durar cinc anys. Les observacions fetes durant el periple li van servir per publicar L’origen de les espècies el 1859. És una obra cabdal de la història de la ciència perquè posava les bases de la biologia evolutiva. Els seus plantejaments es van acabar simplificant –en excés- en una sola frase: l’ésser humà ve del mico. 

Si el que deia Darwin era cert, es posava en dubte la teoria  de la creació divina defensada per l’Església catòlica. A Espanya, la jerarquia eclesiàstica i les elits conservadores no estaven disposades a permetre  la difusió de les idees darwinistes. Costés el que costés. A la Universaitat de Barcelona (UB) es va viure un episodi que va acabar amb disturbis, quan el catedràtic d’Història Natural, Odón de Buen, va gosar ensenyar la teoria de les espècies a les seves classes. Automàticament els seus col·legues més retrògrads, amb el suport del bisbat, van demanar que fos expulsat de la UB i la censura eclesiàstica prohibís els seus llibres en aplicació de la llei Moyano (la llei d’educació vigent aleshores) que deia: “Quan un prelat diocesà adverteix que als llibres de text o a les explicacions dels professors s’emetin doctrines perjudicials per a la bona educació religiosa de la joventut, en donarà compte al Govern, que instruirà l’expedient oportú atenent el Reial Consell d’Instrucció Pública, i consultant, si ho cregués necessari, d’altres prelats i el Consell Reial”.

La indignació entre els esrtudiants va ser màxima i van començar una sèrie de protestes i manifestacions que acabaven anant a apedregar la residència episcopal. Odón de Buen, d’ideologia republicana i progresista, va continuar les classes al saló d’actes del Centre Federal. Finalment, com que els estudiants seguien en peu de guerra, va ser readmès.

Queda demostrat, doncs, que els plantejaments de Charles Darwin no només interessaven sinó que generaven polèmica. No es pot afirmar si Vicenç Bosch era partidari o contrari als postulats evolucionistes. Sigui com sigui, l’empresari va tenir l’habilitat de convertir una situació conjuntural en una senyal d’identitat  de la marca. A més, per acabar de fer rodona la paròdia, el simi  de l’etiqueta aguanta un paper on es pot llegir: “Es el mejor, la ciencia lo sabe y yo no miento”. En definitiva, l’etiqueta és testimoni de l’època en què va viure una revolució científica d’enormes conseqüències. I un petit detall de l’etiqueta, on posa DESTILLACION ESPECIAL hi sobra una ela.