En aquesta segona part de la mostra de la vida quotidiana al Museu ens deturarem en els oficis de carreter, boter i ferrer. De tots ells en podem veure eines i altres objectes que es feien servir en aquestes feines.

El carreter històricament era el menestral que s’encarregava de la fabricació dels carros i les carretes. A Molins de Rei, l’ofici ha tingut una forta tradició. Des del segle XVIII ha estat vinculat amb la carretera, una via de comunicació fonamental per a l’arribada de tot tipus d’idees, influències i productes comercials. És en aquesta època quan es van consolidar els viatges regulars entre Barcelona i Madrid per la carretera nova que manà construir Carles III, que passava per Molins de Rei, travessant el riu Llobregat per aquell pont de tant simbolisme per a la vila, fins i tot després de la seva desaparició.

Aquest fet afavorí que el municipi es convertís en lloc de parada i fonda. La conseqüència fou el dinamisme comercial al llarg de la carretera, on es van instal·lar un seguit d’abeuradors per als animals, d’hostals on podien menjar o pernoctar els passatgers. Recordarem els carreters de cal Xic del Berro (Joan Armengol), cal Jaume carreter (Bonaventura Sàbat), Josep Bofill de cal Garbellador, al Jaume Alari Gual de ca l’Alari, ca l’Isidro Busquets, cal Font... Celebraven la seva festa patronal per Sant Antoni abat.

Un dels oficis força importants a Molins de Rei, fou l’ofici de boter, constructor de bótes de fusta. Aquest ofici estava molt lligat al conreu de la vinya, que fou predominant a la zona de secà, fins al final del segle XIX, quan la fil·loxera va fer estralls i va obligar a arrencar els ceps i substituir-los per ceps de peu americà, per altres cultius, o a abandonar les terres.

Els antecedents d’aquest ofici a Molins de Rei s’han trobat en un document de l’any 1533 en què s’esmenta Joan Salas, boter d’ofici. Altres referències dels antics boters de la vila les trobem l’any 1846 a les llistes de contribucions municipals del mateix any.

En aquesta època sempre hi havia a la vila tres o quatre boters en actiu, als quals no els devia faltar feina, si considerem que a una casa com a ca l’Ametller, segons un inventari del 1828, es guardaven 57 bótes de vi de 7 càrregues (124,800 kg cada càrrega), unes altres de 4 pipes per a l’ aiguardent(499,200 kg cada pipa), 32 portadores i estris auxiliars com ara embuts.

A Molins de Rei l’ofici de boter perdurà fins als anys seixanta del segle passat. És el cas de la família Barba, que es van dedicar a fer bótes des del segle 1854 fins a l’any 1966.

Recordarem alguns dels boters del municipi, a més del cal Barba, cal Coll, ca l’Hortolà (anteriorment cal Monet) i ca l’Usón.

La vila ha dedicat un carrer a l’ofici: carrer Boters.

Al Museu, a més de les eines i estris propis de l’ofici, hi trobem un peça molt important: Un vaixell, bóta de grans dimensions, amb cercles de fusta.

I un ofici de cabdal importància era el ferrer, que era qui forjava i llossava totes les eines pròpies per al conreu de la terra, construïa i reparava l’utillatge dels molins i dels carros, ferrava els cavalls, forjava estris per a la llar, reixes i baranes, panys, baldes i claus...Amb el temps, els ferrers es van especialitzar, i van aparèixer els ferrers de tall, els calderers, els clavetaires, els serrallers...

Es tractava d’un ofici imprescindible en les societats de l’antic règim, no en va el rei Alfons I de Catalunya (II d’Aragó) va encarregar a Bernat Cornell, conegut per Bernat el ferrer el funcionament dels molins que donaren que donaren origen a la vila.

A Molins de Rei, l’ofici va perdurar fins al segle XIX i mitjans segle XX . La ferreria Ripoll era l’encarregada del manteniment dels molins de la vila, de la resclosa del molí paperer i del molí de l’Argemí, i de la fabricació manual de 32 tipus diferents de claus- La serralleria Folch i Claramunt va construir l’antic mercat municipal de la plaça de la Creu, i estava especialitzada en la construcció de molins de vent i de sínies.

Esmentarem altres ferrers de la vila: cal Tòfol, cal Miret, cal Gay i cal Santacana. I com a calderers: cal Permanyer i cal Calderer.