El dibuixant i publicista José Luis Moro (1926-2015) té una història de les que marquen tota una època Fou el creador d’alguns dels anuncis més recordats de la televisió i guanyador de varis premis internacionals, però sobretot fou el pare  de la recordada família Telerín, que anunciava l’hora d’anar a dormir dels nens de la dècada dels seixanta, i el de la carbassa Ruperta, la mascota més famosa de la televisió d’aquells anys. Al costat del seu germà Santiago (1925-2007) va decidir  muntar  un petit laboratori casolà per crear els primers dibuixos, que féu que es convertissin en pioners del món de la publicitat i l’animació a Espanya.

L’any 1955 crearen els Estudios Moro. Dels seus estudis sortiren  anuncis mítics com el zapateado  de las botella de Tío Pepe, la cançó del Cola-Cao, el nen de Quina san Clemente o l’striptease  de la Gallina Blanca. Aquests treballs els donaren fama internacional i nombrosos premis, entre ells, tres palmes d’or  en el festival de la publicitat de Canes.

Sense cap mena de dubte, la seva millor creativa fou la cortineta que els encarregà Televisió Espanyola l’any 1964 per animar als petits a anar al llit. Van crear una família de nens, els Telerín, composta per Cleo, Teté, Maripí, Pelusín, Colitas i Cuquín. Ells i la cançoneta de “Vamos a la cama...”, composta  per Antonio Areta, es convertiren en una de les fites de la televisió.

Els Estudis Moro van fer força incursions d’èxit en el cine. Entre els seus títols més populars estan Los chicos con las chicas y Dame un poc de amor, al servei de l grup Los Bravos. També produïren programes de televisió, com Gran Parada, i sèries d’animació, com Cantinflas o també Marcelino, pan y vino.

Els anys setanta, la creativitat de José Luis Moro donà vida a un altre personatge inoblidable, la mascota del programa Un, Dos, Tres, la carbassa Ruperta, i també a alguns dels altres personatges que sortien durant les diferents reedicions del concurs, com la bota Botilde, el Chollo o l’Antichollo.

A finals de la dècada, els Estudios Moro sofriren problemes econòmics i tancaren. Els germans Moro Escalona iniciaren altres projectes empresarials, sempre vinculats a la publicitat i les produccions de dibuixos animats, encara que ja sense  l’èxit que havien tingut.

Avui els he volgut recordar perquè aquella generació del baby boom, que tantes nits anaren al llit de la seva mà i de la seva cançó, quan heu sentit la cançó de  “Vamos a la cama...” us ha vingut un somriure de bat a bat i heu taral·lejat “Vamos a la cama, que hay que descansar, para que mañana podamos madrugar”. A partir d’aquí començava la programació de nit. Quin record i quin canvi. Una sola televisió. Ara, a dotzenes i altres portals digitals.