SANTA LAURA MONTOYA

21 d’octubre

Laura Montoya va néixer el 26 de maig de 1875 a Jericó, Colòmbia. Quan tenia tres anys el seu pare va ser assassinat, i la seva mare la va educar en el perdó. A partir d’aquesta educació, la jove Laura va sentir la crida a la vida religiosa i, al mateix temps, a donar-se als altres.

Va exercir de mestra i l’any 1914 va fundar les Missioneres de maria Immaculada i Santa Caterina de Siena. La nova congregació es va dedicar a evangelitzar i fer costat en totes les poblacions indígenes de Colòmbia, llavors víctimes de la marginació i els perjudicis racials. Va treballar per tornar la dignitat robada als pobles indígenes. Així mateix es va dedicar ella i les religioses de l’orde en cos i ànima als pobres i les seves necessitats. La religiosa va morir a Medellín el 21 d’octubre del 1949, i les seves restes reposen al Santuario de la Luz, de la mateixa ciutat.

El papa Francesc la va elevar als altars el 12 de maig del 2013 a Ciutat del Vaticà, sent Laura Montoya, la primera santa colombiana.

SANTA SALOMÉ 

22 d’octubre

Aquesta  santa, com d’altres que ja n’hem parlat per antena, tenen una biografia una mica especial perquè en el Nou Testament trobem dues dones amb el mateix nom, una és designada com a filla d’Herodies i l’altra se l’anomena “la mare dels fills de Zebedeu”. No hi ha més fonts que els evangelis i, d’aquests, dos evangelistes ens parles sobre ella: Mateu i Marc.

Mateu la presenta com esposa d’un pescador del mar de Galilea, Zebedeu, de la ciutat de Betsaida i forn pares de dos fills, més tard apòstols de Jesús, sant Jaume el Major i Joan Evangelista, aquells que un bon dia li demanaren al Mestre que els concedís asseure’s a la glòria a dreta i esquerra seva; això ho conta Marc. La petició causà cert escàndol. Aquesta petició l’atribueix sant Mateu: “Nescitis quod petatis” (NO sabeu el que demaneu), això només ho pot concedir el meu Pare Celestial.

L’evangelista Sant Marc la menciona en una segona ocasió. A la matinada d’aquell dia, “passat el dissabte”, ella forma part del grup de dones, amb Maria Magdalena i Maria de Cleofàs, de les que es dirigeixen amb perfums al sepulcre de Jesús amb uncions funeràries. Salomé apareix representada en les escenes del despreniment de Jesús de la Creu i de la Resurrecció.

El seu nom, Salomé, evoca la paraula hebrea que designa la pau -salom-, així que podria traduir-se per “pacífica o plàcida”. L’Església celebra la seva  festa el 22 d’octubre, encara que són moltes les incògnites que porta la seva biografia, perquè no són gaire clares les referències  de la seva vida.