La col·lecció d’etnografia del Museu Municipal, espai Pintor Fortuny, 55, aplega fonamentalment objectes relacionats amb els oficis tradicionals de la vila, els costums i les formes de vida del Molins de Rei preindustrial.

El Museu guarda una interessant col·lecció d’estris vinculats a la vida tradicional de pagès.

Molins de Rei ha estat una vila tradicionalment agrícola fins a mitjans segle XX, en què davant l’impuls de la industrialització es van abandonar molt terrenys de cultiu que van ser destinats a altres activitats econòmiques.

La masia era una unitat de producció on es cultivava la terra, es criava bestiar, es transformaven matèries primeres (elaboració del vi, premsat de l’oli...) i fins i tot es feien activitats artesanals (filar, teixir...). A la zona de muntanya del terme municipal encara es conserven actives algunes masies construïdes fa segles. En un altre moment procurarem explicar-les.

El Museu conserva testimonis del treball dels molinencs i molinenques al llarg de la història. Estris d’oficis artesans i menestrals com ara els del barber, calderer, boter, fuster, corder, baster, teixidor, espardenyer, ferrer, alguns d’ells de molta tradició a la vila.

En aquest espai, avui i la setmana vinent, parlarem dels oficis d’espardenyer, dels teixidors, de carreter, de boter i de ferrer.

L’espardenya ha estat un calçat tradicional de la gent de pagès, i de les classes populars urbanes.

La fabricació d’espardenyes tradicionalment es feia en obradors de caire familiar. A Molins de Rei, sembla que tradicionalment eren els barbers els que durant el dia, quan no tenien feina, es dedicaven a fer espardenyes. Probablement, amb el temps van arribar a especialitzar-se: segons una guia de l’any 1929, la vila de Molins de Rei, que llavors tenia 5.000 habitants, contava amb 9 espardenyeries.

En recordarem algunes: Al Passeig, en Salvador (besavi de Gabriel Torres, més conegut per Biel) a més d’arreglar els cabells i les barbes combinava amb el de fer espardenyes i cal Micolau. I al carrer Major, ca l’Amat, cal Caló i cal Nan.

La primera referència documental que podem relacionar amb els teixidors a Molins de Rei, la trobem l’any 1228, quan s’esmenta un molí de draps que Berenguer Durfort tenia en un lloc del rec dels molins de la vila. (Es creu que era on després hi hagué cal Cardona, forn de pa i ara habitatges, on en el seu subsòl es van trobar restes arqueològiques). Se sap que, tradicionalment, en una economia de l’antic règim, moltes cases de pagès no podien viure solament de l’agricultura i alguns s’ajudaven, en les hores lliures del dia o dies de pluja, amb un teler a casa. Aquesta tradició dels telers domèstics van anar subsistint força anys: l’any 1830 encara hi havia treballant 37 telers manuals a la vila, fins que arribà la industrialització tèxtil amb la instal·lació dels primers tallers i, posteriorment, de les grans fàbriques: ca n’Iborra, can Balanzó, can Coll, can Malvehy, can Samaranch, can Torra Balari, cal Madorell, Ferrer i Mora (el Molí).

Al Museu podem veure un teler primitiu amb el teixit a mig fer.

Encara que no sigui un dels oficis, hi tenia molta relació amb els oficis per tenir tots ells com a patró o patrona un sant o santa, la religió. Les manifestacions religioses lligades a les tradicions i a la festa han conformat un bagatge fonamental de la nostra cultura d’arrels cristianes. Al Museu es conserva una interessant mostra de la religiositat popular que abasta manifestacions artístiques molt variades: escultures, pintura, ceràmica, brodats, estampes, un gran cantoral, quadres, capelleta de visita domiciliària, etc.