Arribar fins a aquesta antiga font és tot un repte, ja que, com altres fonts, no està situada en un camí de pas; a més, trobar-la no és gens fàcil a causa de la frondosa vegetació que la cobreix. Si s’aconsegueix descobrir-la, veureu que la font d’en Manalet és una curiosa construcció formada per un frontal de pedres de cantells irregulars, aglomerades amb ciment. A la seva part superior té un acabat de maons en forma de caseta, com si hagués de protegir una figura o una inscripció. Del frontal en surt un tub de ferro molt rovellat que ara només goteja en èpoques de fortes pluges a una petita bassa de pedra vista i totxo que està coberta de fullaraca. Actualment, la font es veu poc arranjada, tot i que quan era més accessible rajava una aigua prou bona per beure. Tot aquest indret pertany a la masia de can Bofill.

Una vegada s’ha trobat la font, i de tornada a la pista, si seguim amunt uns 200m, arribarem al coll d’en Cuiàs, des del qual es poden agafar diversos camins i direccions que ens portarien cap a la banda de Sant Feliu o bé de tornada a Molins de Rei. Un  itinerari molt recomanable des d’aquest mateix punt és agafar un corriol que surt per la dreta i s’enfila pel mig de la pineda, el qual, uns 15’ després, ens deixa al turó del Mulei, de 227 m. Amb molt bones vistes sobre la vall baixa del Llobregat i on també podrem gaudir del paisatge primaveral (si hi anem per primavera) que ens ofereixen diverses plantes mediterrànies, ara florides, com la farigola, l’estepa. El cap d’ase o la ginesta. Però tampoc hem de perdre de vista que aquestes florides  coincideixen en el moment dels cants nupcials i del territori dels ocells que donen una personalitat sonora al paisatge. És molt important evitar crits o sorolls innecessaris al bosc per tal de no estressar-los. El camí segueix endavant, ara de baixada, i entre ginesteres i uns magnífics pins pinyoners que en 10’ ens deixaran als peus de l’ermita romànica de Sant Pere de Romaní, propietat municipal.

El mes d’abril és un bon moment per fer caminades pel bosc. La contemplació i el gaudi dels diferents indrets que ens ofereix el nostra rodal. L’exhibició primaveral en què ens trobem és un luxe que tenim a tocar de casa. Hem de comptar quan anem al bosc les altres temperatures insòlites en aquesta època de l’any, i sobretot l’escassetat de pluges han deixat els boscos tan secs que són un polvorí amb un elevat risc d’incendis. A més, la falta continuada de pluja pot comprometre els punts d’aigua claus per a l’extinció.
I que siguin aquests testimonis de les fonts que hi havia, per veure, si més endavant, amb pluges, reviscolen i les puguem veure brollar alegres.

Flor que creix per tota banda 
amb record d’aigua o de plor
jo vull fer-ne la garlanda
pels silencis del meus cor.