El fet que ara es torni a parlar del tramvia, arran de les obres de soterrament del tren a Sant Feliu de Llobregat i l’ocupació de la part terrestre amb l’arribada del tramvia a Molins de Rei. Segons qui ho explica, la cosa sembla molt aviat, però tots sabem que quan es parlava del soterrament del tren, semblava que era imminent i han hagut de passar molts anys i algunes morts.

Miquel Guilera en un article al Llaç parla d’una publicació del Museu, en la secció Pàgines viscudes  d’Eloi Berguedà, on diu “que el 1902 es projectava instal·lar un tramvia entre Barcelona i Molins de Rei. Es tractava d’una idea que si no quallava havia de ser, lògicament, perquè ja teníem tren. Era demanar massa”.

Com era lògic en aquells anys, no es va concedir el tramvia sol·licitat. Però sí que va haver va ser un molinenc  conductor  d’aquells primers vehicles de transport públic moguts per tracció animal. Era Francesc Parellada Vallès, nascut el 1867. En lloc de dedicar-se, com molts altres a guiar l’arada pel camp (en aquells anys, des de curta edat s’anava al camp), als 14 anys, ja carretejava pedra i guix des de les muntanyes de l’Ordal. Era un treball molt pesat, així que se n’anà  a Barcelona de tramviaire conduint un d’aquells carruatges introduïts el 1872, que anaven tirats per mules, tot seguint el trajecte de la línia Rambla Catalunya.

Aquest molinenc estava casat amb Teresa Sàbat Pasteller, de Castellbisbal. Tot anava sobre rodes conduint aquells carruatges -feina i vida. Però un succés inesperat ho capgirà tot. Conduint un d’aquells rudimentaris tramvies tingué un accident fortuït, però fatal perquè causà la mort d’un individu de raça gitana. Restà tan afectat que, per tal d’evitar tota mena de susceptibilitats, ho resolgué a la seva manera i dràsticament: deixava Barcelona i retornava a les seves arrels molinenques.

Així, en Francesc ara ja no transportava viatgers per la capital sinó carregament de cartró de la fàbrica del molí paperer del Papiol de baix. Arran dels malaurat accident es va deixar créixer  per sempre més el mostatxo. Va ser un canvi  material i d’imatge.

Cal Parellada, situat  a l’antiga riera, avui carrer Jacint Verdaguer, més conegut per ca l’Escarolita. Segons Miquel Guilera, aquest sobrenom era perquè un avantpassat Parellada tenia el cabell tan abundós i rinxolat que recordant l’escarola en derivaria l’original motiu Escarolita.

Francesc Parellada Vallès va morir l’any 1963 als 96 anys d’edat. Poc abans encara li havia explicat al Miquel alguns dels fets que havia viscut, com quan era petit, tot jugant distret, s’havia quedat fora de les portes que protegien la vila de les escomeses dels carlins el 1874.

L’ofici de tramviaire va ser només temporal i alhora singular del molinenc Francesc Parellada Vallès. Avui ens ha portat recordar-lo perquè el dia de demà, aquesta il·lusió d’un nou  mitjà de transport, el tramvia, creiem que podria esdevenir un mitjà molt oportú per aturar l’amenaça del cada cop més degradat medi ambient en la zona on vivim.