El passat 22 d’agost de 2026 (dissabte) es commemorà el centenari del naixement a Barcelona de Cassià Maria Just, abat de Montserrat entre 1966 i 1989 i una de les figures eclesials més influents de la segona meitat del segle XX. Músic eminent, especialitzat en orgue i cant gregorià, més tard es va formar a l’institut Pontifici de Música Sacra de Roma i a París. Durant els 23 anys que fou abat de Montserrat va destacar per la línia de defensa dels drets humans i de la personalitat catalana, i per l’aplicació  dels dictàmens del Concili Vaticà II. A part de la seva passió per la música, és de ressaltar la manera com va governar la comunitat benedictina i el compromís que va mantenir sempre amb les persones que patien qualsevol mena d’injustícia.

Des del punt de vista humà, era una persona d’un temperament extraordinàriament senzill. Era una persona empàtica, capaç de relacionar-se amb naturalitat amb tota mena de gent, independentment de la seva procedència o condició. Tenia una facilitat suprema per establir vincles, juntament amb un sentit de l’humor molt fi, tot això feia que el tracte amb ell fos sempre molt agradable.

En l’àmbit religiós, el pare Cassià vivia la vocació monàstica amb molta profunditat. Era un home de pregària constant, de molta cultura i d’estudi. La comunitat el va orientar cap a la música, especialment cap a l’orgue. La música va ser una part molt important de la seva vida, però sempre subordinada a la seva vocació de monjo. Quan va ser elegit prior i, sobretot, abat de Montserrat l’any 1966, va haver de renunciar pràcticament del tot a la seva  activitat musical. Durant els vint-i-tres anys que va exercir d’abat gairebé no va tocar mai l’orgue, llevat d’alguna ocasió molt excepcional.

Tanmateix, quan va deixar el càrrec, va recuperar immediatament aquella faceta. Va continuar tocant fins als últims dies de la seva vida i, de fet, molt poc abans de morir encara va oferir un concert, plenament conscient que seria una de les darreres vegades que s’asseia davant el teclat. Va ser un gran intèrpret d’orgue, especialment de l’obra de Johann Sebastian Bach, com Pau Casals al violoncel del mateix músic.

Sempre el vaig admirar perquè no era una persona de temperament polític ni algú especialment interessat en la vida política. El que realment el movia era la sensibilitat envers les persones que patien. Quan hi havia situacions d’injustícia, no dubtava a posar-se al costat de les persones que ho necessitaven. Per això Montserrat va acollir persones perseguides, tant al mateix monestir com en d’altres cases vinculades a la comunitat, com Sant Miquel de Cuixà i el santuari del Miracle.

És difícil resumir-lo en una sola idea perquè va deixar empremta en molts àmbits. Va ser un home de pregària, senzill, molt proper i extraordinàriament sensible al sofriment dels altres. També un gran amic dels seus amics. Sabia cultivar relacions humanes molt profundes. I, finalment, no es pot oblidar el seu vessant musical. Va ser un gran intèrpret d’orgue.

Cassià Maria Just i Riba (Joan Just i Riba) va néixer a Barcelona, el 22 d’agost de 1926 i va morir el 12 de maig del 2008, a l’edat del 81 anys.