L’accés interior per pujar a dalt del campanar es fa per una escala de 146 graons, en diverses tramades: 25 graons fins al cor; 22 graons des del cor fins a la planta de les golfes de la coberta de les naus laterals, on hi ha diverses sales, on antigament s’hi reunien l’Adoració Nocturna, els escoltes, i posteriorment la catequesi; 19 graons fins al replà de sortida a la coberta de la nau central; ja dintre del cos del campanar, 26 graons fins al primer pis on en un altre temps hi havia el rellotge antic, avui restaurat i instal·lat en un lateral de la nau central, en funcionament; 26 graons més fins al segon pis; i, finalment, 28 graons fins al pis de les campanes. Per accedir a la coberta del campanar, hi ha una escala de gat.

En el primer pis del cos del campanar, on hi havia la maquinària del rellotge antic, hi ha instal·lat el mecanisme electrònic del rellotge actual. Allí hi trobem una inscripció que diu “Carrillón inaugurado en la Navidad del 1959 por el Ayuntamineto de Molins de Rey”. Aquest rellotge va funcionar fins al 1994, any en què es va electrificar tot el sistema de rellotge i campanes.

En el campanar hi ha 3 campanes grans en funcionament i també les quatre de l’antic carilló del rellotge, i una campana més petita en desús al terra. En principi s’hi va instal·lar una primera campana, regalada pel molinenc Joan Àngel Genís –de cal Carreret-, que la va portar d’una vella ermita d’una finca seva en terres de Lleida. Segurament és la que està en desús al terra.

Les dues campanes, la petita i la mitjana, que actualment marquen els quarts, són una donació d’una família, es van beneir el 8 de desembre del 1947.

La petita porta la inscripció “Paulina Aymerich Janer a Molins de Rei en memòria de su esposo”, i la mitjana, diu “Ramon Aymerich a la memòria de Valentín Quintana y Puig, fallecido en octubre de 1875”.

La tercera, la més gran, que toc les hores, pesa578 quilos, porta el nom d’Enrica, en homenatge al rector, mossèn Enric Paradeda i Sala; es va sufragar per subscripció popular i se li va oferir en una festa celebrada el 12 d’octubre del 1959, amb motiu de les noces sacerdotals i les d’argent en aquesta parròquia.

Des de dalt del campanar es gaudeix d’una magnífica panoràmica, amb la visió del Castell Ciuró, Sant Pere Romaní, el puig d’Olorda, Sant Bartomeu de la Quadra, el Papiol i el Puig Madrona, Montserrat i Sant Llorenç de Munt, el riu Llobregat, Pallejà, Santa Maria de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Sant Boi del Llobregat i l’ermita de Sant Ramon, Sant Feliu de Llobregat amb el campanar de la catedral, i com no, tota la vila als seus peus.