El proper dissabte 3  d’octubre de 2026  es compliran vuit segles de la mort de sant Francesc d’Assís (1181-1226).

La donació de la pròpia vida pels pobres és un tret de tot el cristianisme, però en el món catòlic pren una rellevància única. Al llarg dels segles han estat nombrosos els sants i els ordes religiosos que s’han dedicat als malalts i als que no tenen res. Aquest fort accent caritatiu no es pot comprendre sense la figura cabdal de sant Francesc d’Assis (1181-1226). Fundador dels franciscans en el segle XII, orde mendicant que a Catalunya reuneix  vàries  congregacions, tant masculines com femenines.

És de destacar el paper dels franciscans a Catalunya al llarg dels segles, ja que exerciren un paper polític, diplomàtic i religiós clau al costat dels monarques de la Corona d’Aragó i per la seva importància en l’àmbit cultural, en especial, a inicis del segle XX.

Figura catòlica realment universal, Francesc era fill d’una família de rics comerciants, i va ser un jove despreocupat i frívol. Però arran d’una estada a la presó, una experiència mística el va dur a un canvi de vida. Volent seguir l’Evangeli en la seva pobresa, va renunciar a tots els béns i va començar a viure de la manera més austera possible visitant pobres i malalts. Alhora, predicava per tot arreu l’amor de Déu, la fraternitat de tots els homes i la bondat de l’obra divina. El seu testimoni va commoure les masses, i se li van afegir nombrosos seguidors, tant homes com dones, entre elles Clara d’Assís, amb els quals va acabar fundant els franciscans i les clarisses. Sant Francesc va escriure pregàries i himnes que encara avui són molt populars.

El mateix 3 d’octubre se celebrarà un acte de commemoració de Francesc d’Assís a la basílica de la Sagrada Família que coincidirà amb el 800è aniversari de la seva mort a l’edat de 45 anys i va ser canonitzat quan encara no feia dos anys de la seva mort; va ser elevat als altars pel papa Gregori IX, el 16 de juliol de 1228 a Assís. L’any 1979 fou designat pel papa Joan Pau II patró de l’ecologia per l’amor que professava a la natura i als animals, a qui es referia com a germans.