“Avui és Festa Major”, deia la lletra del la cançó de La Trinca. Aquells anys l’alegria que encomanava la tonada avui és més mesurada i aigualida; perquè  hi ha molts pobles i ciutats que per culpa de la crisi i les retallades contínues es viuen unes festes majors, de ben poc, força magres. Més aviat semblen  unes festes petites, i no pas aquelles que abans feia llançar la casa per la finestra amb uns àpats esplèndids, permetia estrenar vestits, sabates i americanes, convidar tota la parentela i ballar i beure  sense preocupacions. O si més on aparcar-les, perquè eren maldecaps que podien esperar a resoldre’s després de la festa. Ara no. També és veritat  que el llustre que tenien abans les festes majors s’han anat perdent amb el pas del temps. Des de fa uns anys, qualsevol festa mínimament important ha agafat més volada. La festa major és un poble que es reuneix un cop l’any al voltant d’uns escenaris comuns fent unes activitats que tenen un gust i un so diferents perquè precisament es fan durant aquells dies i no són el mateix qualsevol altre dia. Les sardanes a la plaça, el vermut al cafè, l’ofici a l’església, el ball i el concert a l’envelat o al pavelló, les corredisses del correfoc pels carrers, l’enlluernament dels castells de foc des dels terrats…costums, tradicions que es renoven i es mantenen. Ara, però, com que tot s’aprima i no es pot matar tot el que és gras perquè ja no hi ha res a engreixar, ens demanen que ens estrenyem el cinturó,  més sacrificis, també en la diversió, en l’oci. Si ens cal il·lusió i empenta, per què ens escatimen també la possibilitat de divertir-nos? Per què aquests tres o quatre dies han de ser també magres com els altres? Quina diferència hi ha d’haver entre un cap de setmana qualsevol i un de festa major? Si es desvirtuen les festes majors, què ens queda? No gastarem allò que no tenim, però no s’ha de perdre l’alegria de viure.

Som com som, i toquem de peus a terra. Recordo ara els programes d’anys anteriors on sempre hi havia un anunci d’una entitat bancària que no ha canviat mai l’eslògan: “Avui és Festa Major, però demà continuarem treballant per a vostè”. Passem-la bé sense perdre de vista la realitat.