La recuperació cultural de principis dels anys 60 del segle passat (Òmnium Cultural, Edicions 62, Gran Enciclopèdia Catalana o Cavall Fort) no podia quallar si no es creava una nova generació de lectors. Nens, nenes i adolescents que trobessin en català històries atractives, del seu temps, “llibres d’avui per a joves d’avui”, ho va definir amb la seva habitual precisió Joaquim Carbó, Andreu Dòria i Marta Mata van donar forma a la idea i això és Els Grumets de La Galera, col·lecció fundacional de la mateixa editorial que aquest any en fa 60 i continua sent planter de lectors tradicionals i de nous lectors.

Milers  de nens (avui boomers) van obrir la primera finestra al món amb les obres de joves escriptors que, amb el temps i Els Grumets, s’han convertit en clàssics de la literatura infantil i juvenil. Volem recordar, entre d’altres, el mateix Joaquim Carbó, Emili Teixidor, Josep Vallverdú, Oriol Vergés i una llarga llista, en què, per mèrits propis, destaca, Sebastià Sorribas, autor d’El zoo d’en Pitus, un fenomen editorial aparegut el 1966 i vigent com el primer dia.

Gràcies a aquells autors i aquells llibres, unes quantes generacions de nens van aconseguir no ofegar-se en la tristes i la mediocritat del franquisme consolidat. En un país on no hi havia res, perquè la canalla no comptava, aquelles històries els van divertir i els va obrir la ment i els ulls, els van fer somiar, van impulsar una primera visió crítica del món i de les coses i, fins i tot, n’hi hagué que els va fer pensar que potser podrien arribar a ser escriptors. I, en aquestes circumstàncies, el país va començar a canviar des de baix.

Tot i que avui dia tenim  de tot, els joves lectors continuen llegint amb avides les històries que publica Els Grumets. I per què? Aquests libres d’historietes encara  aporten coneixement, al mateix temps que els diverteixen i els estimulen la imaginació com cap altra xarxa social és capaç de fer. Els llibres  no governaran el món, però sí que contribueixen a fer persones nobles, cultes i riques. Una humanitat més humana que només que es llegeixi El zoo d’en Pitus o La casa sota la sorra, segurament no serà xenòfoba ni votarà l’extrema dreta.

El zoo d’en Pitus fou un fenomen editorial aparegut l’any 1966 i vigent com el primer dia. En un temps de xarxes socials, la història d’un grup de nanos d’un barri pobre que inventen un zoo per recaptar diners perquè el petit del grup pugui ser operat a Suècia continua sent un best-seller, ara també en versió gràfica, i continua captivant la imaginació dels nens, i també dels no tant nens, d’avui mateix.

Com en els anys 60, avui dia l’esperança d’un món nou continua passant per les pàgines d’un llibre. La lectura d’un llibre, en paper, no els aparells electrònics, ha de ser el que es troba tant a faltar en els escolars. Pensem que els “savis” de les lleis d’ensenyament, ja fa molts anys, que la van treure de les aules. I així en trobem.

La vida té coses bones que passen a formar part de la nostra memòria, i moltes passen entre les pàgines d’aquell llibre i altres de la mateixa col·lecció que va captivar al boomers quan eren nens.