Eclesiàsticament, la incipient vila de Molins de Rei de 1190 pertanyia a la parròquia de Santa Creu d’Olorda. Fou al segle XIII, concretament l’any 1209, quan va erigir-se una esglesiola, fora vila, dedicada a Sant Miquel Arcàngel, en el mateix lloc de l’actual temple. Pel que sabem, tenia una campanar d’espadanya; fou el primer campanar. L’any 1297 es nomena capellà propi, però seguí com a sufragània de Santa Creu fins al 1824, any en què l’església de Sant Miquel fou erigida en parròquia independent.

No fou fins al segle XIX, l’any 1860, que s’aixecà un temple nou més gran (tant, que embolcallà la primitiva esglesiola), el qual fou enderrocat durant els fets revolucionaris del 1936. Era un gran temple amb dos campanars de poca alçada, un a cada costat de la façana principal, sota dels quals, el de la dreta, hi havia el rellotge, i en l’altre un rellotge de sol.

El temple actual, inaugurat parcialment el 1942, fou projectat després de la Guerra Civil per l’arquitecte municipal, Joan Gumà i Cuevas, i el constructor molinenc Joan Rubí i Balaguer. L’esforç econòmic que va representar l’aixecament de la nova església parroquial, en els anys de la postguerra, va fer que es construís per etapes. El campanar no va quedar enllestit fins al 1945.

Des de l’exterior, el campanar és de base quadrada, de 6,20 x 6,20 m. i d’una alçada de 40 metres, des del pla de la voravia de la plaça. Té la particularitat, que el fa singular, d’estar centrat en la façana principal. És de fàbrica de totxo i tot ell, com la resta de façanes del temple, està revestit de pedra artificial de color blanc.

Una altra particularitat és que en a seva base hi ha l’atri d’accés al temple, amb una visera plana de protecció de la pluja. O sigui que s’entra a l’església per sota del campanar. Per sobre de la visera hi ha tres finestrals amb uns vitralls dedicats a santa Cecília, patrona de la música, dissenyats pel vilafranquí Jaume Mercader Miret i construïts pels tallers Bonet, que per l’interior il·luminen l’estança del cor. Es van inaugurar el dia de Sant Miquel del 2007.

Per sobre dels finestrals, hi ha el rellotge constituït per les dues busques i un cercle d’aplics quadrats en relleu, amb les hores en números romans.

I encara, per sobre del rellotge i en les quatre cares del campanar hi ha unes creus monumentals, de 21 m. d’alçada (com la d’un edifici de 7 plantes), del mateix material de pedra artificial, en relleu, de manera que en les concavitats perifèriques interiors del relleu, hi ha dipositada una instal·lació elèctrica, actualment obsoleta i en desús, que il·luminava les creus de manera que quedaven perfilades i es podien veure des de 3 quilòmetres a la rodona.

Sota dels braços de les creus hi ha dos finestrals a cada cara, de 5 metres d’alçada, on hi ha instal·lades les campanes.

A uns 4 metres per sota dels finestrals de les campanes, sobresurten unes lleixes a cada aresta de la secció quadrada del campanar, a partir de les quals es perden les arestes per convertir-se en xamfrans. Aquestes lleixes foren pensades per tal de suportar unes escultures dels quatre evangelistes, una a cada xamfrà, que no s’han arribar a realitzar.