Dubto  que al calendari hi hagi un mes que sumi tants significats trivials i alhora tants significats transcendents. Per què? Comencem per la intransigència. Setembre és un mes frontissa. I les frontisses acostumen a grinyolar. Si mirem la nostra infància, és, molt probable que els millors i els pitjors records s’acumulin en aquest mes. L’explicació és simple: al setembre tornàvem a l’escola. Per una banda, deixàvem enrere les vacances; però per l’altra, tots recordem aquesta ànsia alegre del qui encetava un curs nou amb els vells amics. Setembre feia olor de plumier acabat d’estrenar. Vet aquí. Al setembre tot recomença. Per trivial que en sigui la causa. Setembre és a la societat el que la primavera a la natura.

No tothom sap que setembre  conserva el seu nom gràcies a la ironia d’un emperador romà. Agost es diu així en homenatge a August, de manera que els senadors romans van proposar a l’emperador següent, Tiberi, de canviar el nom de setembre pel seu. Però Tiberi, modest i sarcàstic, s’hi va oposar: “Què farem –va dir-los- quan se’ns acabin els mesos i encara hi hagi emperadors?” 

El refranyer dedica prou atenció a aquest mes. I no  l’estima gaire, la major part de proverbis tenen un caràcter d’advertiment, alguns fins i tot emanen un cert alè catastròfic. “Al setembre, el mal temps se té de tembre”, ens adverteix de com pot ser perillós i una altra més explícita diu: “Tronades de setembre porten mala obra, el pa molt car i mort de gent pobra”. Recordem les riuades a Molins de Rei anys abans de fer l’autopista. N’hi ha una  de molt realista: “El setembre o bé asseca les fonts o s’endú les fonts”. Aquí podríem dubtar  de si parla del nostre clima o de la nostra  societat. Allò cert, allò inefable, és que els grans clímaxs narratius de la història catalana s’han viscut en aquest novè mes de l’any. El setembre del 1714 va ser plujós. En canvi, en els darrers anys, les grans manifestacions patriòtiques  de l’11 de setembre han tingut a favor ser un  clima que ens ha empès al carrer, a la revolució pacífica, però  reivindicativa. Som així: la primavera catalana és al setembre. Per això, a mi, m’agrada aquest mes i també perquè ja ha començat un nou curs escolar i nosaltres iniciem  avui també un nou curs a la Ràdio Nostra després de les vacances. I aviat començarem a parlar de la nostra festa major de Sant Miquel. Quantes coses només començar! Ben retrobats amics de Ràdio Molins de Rei. Esperem que aquest petit espai “Parlem de ...”, dins el programa matinal “Bon dia i bona hora” us sigui entretingut i, a la vegada, espero que participatiu. Endavant doncs, comencem.