El proper divendres 11 de setembre de 2026 es compliran 102 anys des que Gaudí va ser detingut per parlar en català a la Diada.  L’arquitecte més universal, autor de grans meravelles, també va patir la repressió policial 11 de setembre del 1924. Quan  l’arquitecte volia anar a la missa en honor dels caiguts en la defensa de Catalunya el 1714 a l’església dels Sants Just i Pastor, uns policies l’hi ho van impedir de males maneres, agafant-lo pel braç i exigint-li parlar en castellà, després que Gaudí els respongués en català que volia anar a missa: “la seva professió l’obliga a parlar en castellà”, va dir-li un agent quan va saber que era arquitecte.

(Aquell 11 de setembre de 1924, el primer sota la dictadura de Primo de Rivera, es van programar alguns actes prohibits. Un d’ells era ja la tradicional missa commemorativa que des del 1899 organitza la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat).

En aquell moment, Gaudí va esclatar: “La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago, però a deixar de parlar la meva llengua”. Un conegut seu va defensar en castellà que “té tot el dret de parlar en català”, moment en què els policies van tornar a exigir-li el canvi de llengua i Gaudí s’hi va tornar a negar. “Jo en tinc prou amb la meva llengua”, va etzibar, tot lamentant que l’insultessin per parlar el seu idioma. Les forces de seguretat fins i tot es van burlar del nom del seu pare, Francesc, dient que havia de ser “Francisco”, i el va amenaçar: “Si vostè no fos tan vell li trencaria la cara, pocavergonya, porc”, va dir en castellà el policia. Aquests fets són recollits en cròniques  de l’època i fulls volants dipositats a l’Arxiu de Barcelona. 

Gaudí era una persona nascuda en el gran naixement del catalanisme, amant de la terra, en anys de profunda sensibilització nacional, social i religiosa. En aquell context de la dictadura de Miguel Primo de Rivera  que feia un any que estava en marxa i duia a terme “persecucions grans contra la llengua catalana, els símbols, les institucions privades que feien textos en català i l’Església per fer prèdiques en català”. En aquestes circumstàncies adverses “emergeix Gaudí, “convençut per idees que no li dona la gana de sotmetre’s”, que “no tolera agressions a la catalanitat”. Llavors no era tan conegut mundialment, tot i que les principals obres ja les havia fet i era molt reconegut pel seu gremi, amb la Sagrada Família en marxa i ja amb 71 anys.
Amb la seva reivindicació per la llengua li surt un catalanisme d’arrel catòlica  “de la gent vinguda de baix, popular”: “No era un catalanisme ideològic ni d’extrema esquerra ni més nacionalista, sinó d’estómac popular” sosté l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté en una conversa amb el diari l’ARA. “L’aspecte trist és que episodis semblants als que va patir Gaudí continuen passant”, assegura el president de la Plataforma  per la Llengua, Òscar Escuder, afegint que succeeixen tant amb els cossos de seguretat de protagonistes com de l’administració de l’estat o a la sanitat, que depèn de la Generalitat.

“Si tothom prengués l’exemple de Gaudí i fes el mateix canviaria prou la situació”. “Hem de reflexionar -diu Escuder-´en quin lloc del món és una falta de respecte parlar la llengua pròpia del lloc”.

Per què és tan desconeguda la faceta catalanista de Gaudí? Soler i Sabaté ho té clar: “La seva dimensió és tan universal arquitectònicament que s’ha volgut silenciar. Pensar que van detenir un geni universal per parlar en català a l’espanyolisme no li agrada gens i no interessa”. En el mateix sentit s’expressa Escuder, que afegeix una reflexió (a tots nosaltres): “S’ha volgut dir que no hi ha conflicte lingüístic, però el cert és que hi ha un problema perquè l’ús social del català va baixant”.