Santa Ester o Santa Esther

1 de juliol

Ràdio Molins de Rei, Biografies

Santa Ester, coneguda també com Esther, era una figura important en la història religiosa i cultural. La seva vida i biografia han esta objecte d’estudi i veneració per segles, i la seva història o conjunt d’històries, han estat transmeses a traves de les generacions.

Ester és una figura prominent en el judaisme perseguit. Se la considera una santa marrana, que és com se’ls deia dels jueus conversos que continuaven practicant el judaisme. Ester és important per ser figura prominent en el judaisme, el cristianisme i l’islam, i la seva història es troba en el Llibre d’ester a la Bíblia hebrea.

Segons la tradició jueva, Ester era una jove que fou criada pel seu cosí Mardoqueu després de la mort dels seus pares. Ester fou convocada pel rei Asuer entre les joves verges del regnat per ser reina de Pèrsia. I fou l’elegida.

La seva valentia, determinació i fe en Déu la converteix en símbol d’esperança i salvació per als jueus. També va ser adoptada pel cristianisme on es considerada una figura de virtut i valentia.

Dintre de les històries de la seva biografia, Ester és considerada una santa i màrtir cristiana que va viure al segle IV a Pèrsia. D’ella es diu que era una princesa persa que es convertí al cristianisme i dedicà la seva vida a ajudar els més necessitats. També es diu que fou arrestada i torturada per no renunciar a la seva fe cristiana.

La festa de santa Ester , a l’Església Ortodoxa, es celebra el 13 de maig. I en relació a l’Església Catòlica, he trobat tres dates: 26 de juny, 1 de juliol i 30 de setembre.

Com les altres figures de l’Antic Testament, totes canonitzades en edat molt precoç per l’Església, com Sara, Raquel, Rebeca ..., Ester la trobem en el martirologi cristià i representa un pont entre les dues religions: judaisme i cristianisme

 

SANT OLIVER PLUNKETT

Al segle XVI el Regne Unit va adoptar l’anglicanisme, excepte la colonitzada Irlanda que es va mantenir fidel a Roma. La repressió a l’illa va provocar màrtirs, entre ells sant Oliver Plunkett, que pertanyia a l’aristocràcia irlandesa i arquebisbe primat de tot Irlanda. Va promoure la predicació en gaèlic.

Va ser arrestat per les autoritats britàniques sota la falsa acusació de traïció a l’Esta per promoure la fe catòlica. Va ser jutjat, condemnat sense proves i finalment executat a Londres. Reconegut com a màrtir, el papa Pau V el va canonitzar el 1975.